ENRIC GARRIGA |
10-02-2003 19:45
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
PER LA PAU! NO A LA GUERRA!
Des dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, el govern dels EUA no ha parat en la seva escalada amenaçadora. Amb l'excusa de combatre el terrorisme, es limiten drets i llibertats i es justifiquen atacs militars indiscriminats.
En nom de la guerra infinita contra el terrorisme internacional i la seguretat, té forces especials desplegades a l'Afganistan, Pakistan, Filipines, Iemen, Geòrgia, Colòmbia i a d'altres lloc del món. També fa pressió i decideix en els organismes que determinen el curs de la globalització: G-8, FMI, Banc Mundial, OCDE, OMC.
No n'hi ha hagut prou amb els milers de morts que han causat els bombardeigs sobre l'Afganistan (recordem que ja s'han comptabilitzat més víctimes que les provocades pels atemptats de l'11-S) que ara la maquinària de guerra dels EUA necessita continuar amb aquesta bogeria d'intervencions militars sense límit.
Ara volen atacar l'Irac al·legant que aquest país té armes de destrucció massiva. Ni el govern nord-americà, ni el britànic han aportat proves determinants que demostrin que l'Irac realment en té.
En tot cas, ningú ha plantejar el bombardeig o la guerra contra els altres països que se sospita també tenen armes de destrucció massiva o intenten tenir-les. Sí que es pot demostrar que els EUA gasten milions i milions de dòlars en construir sistemes defensius per controlar l'espai, en una nova generació d'armament convencional i en mantenir i augmentar l'arsenal nuclear. Sí que es pot demostrar que durant la guerra de l'Irac-Iran, el govern dels EUA va vendre armes a Saddam Hussein i que Gran Bretanya exportava equips militars i materials radioactius. Sí que està demostrat que Israel i Pakistan, aliats dels EUA, continuen endavant amb els seus programes d'armament nuclear.
Les armes de destrucció massiva han de ser eliminades les tingui qui les tingui. Els tractats de no-proliferació comprometen als països amb armes nuclears a prendre decisions cap a la seva destrucció. Igual que les armes biològiques i químiques.
D'altra banda, el governs dels EUA no compleix els compromisos internacionals que no encaixen amb el seu paper dominant com ara: el tractat balístic ABM, el protocol mediambiental de Kioto, les mines anti-persona o el Tribunal Penal Internacional. I, a més a més, exigeixen impunitat absoluta per a les actuacions dels seus exèrcits.
El govern dels EUA vol actuar al marge de qualsevol decisió de l'ONU o instrumentalitzar-la per posar-la al servei dels seus interessos. En qualsevol cas no està disposat a fer cap concessió a l'Irac. Els EUA han decidit impulsar una nova guerra amb el suport dels seus aliats incondicionals -Aznar, Blair, Berlusconi- i, a més, sense cap mena de vergonya, adverteix que qui no obeeixi es quedarà fora del nou repartiment del petroli. El seu objectiu és controlar la producció i el preu del petroli per mantenir el seu ritme de consum energètic i assegurar-se una presència militar continuada a la regió.
De l'any 1990 ençà, han estat milers les incursions que els avions dels EUA i de la Gran Bretanya han fet sobre el territori iraquià i que han causat un degoteig inacabable de víctimes civils.
Els EUA amenacen l'Irac amb una guerra que no és més que una etapa en la polític de pressió i desgast començada durant la guerra del Golf Pèrsic, però són els interessos econòmics, geoestratègics i militars els veritables motors. La qüestió primordial que cal plantejar-se davant l'amenaça dels EUA és ¿què els interessa realment? ¿garantir els drets democràtics de la població iraquiana o bé dominar i controlar les segones reserves petroleres mundials?
A l'Irac hi ha una dictadura que rebutgem. Però una nova guerra agreujarà, encara més, el sofriment de la població que ja pateix les conseqüències d'un brutal embargament i els constants atacs militars que els EUA i la Gran Bretanya duen a terme.
Davant d'aquesta nova amenaça la Plataforma Aturem la Guerra expressa el seu rebuig a una possible guerra. I per això:
CONDEMNEM qualsevol atac i intervenció militar a l'Irac encara que sigui amb l'autorització de l'ONU, perquè això només comportaria més morts i més patiment a la població. Volem cridar l'atenció sobre aquest punt, perquè l'aprovació de la guerra representaria una greu deslegitimació per a tot el sistema de NNUU i una agressió a les poblacions dels països àrabs i musulmans que senten com a seva l'opressió del poble palestí.
CONDENEM el règim dictatorial de l'Irac que nega drets i llibertats bàsiques.
EXIGIM l'aixecament immediat de l'embargament sobre l'Irac des de fa més de dotze anys i que ha dut a la població la fam, la misèria i la desesperança.
EXIGIM el reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble kurd i a la seva unificació nacional.
EXIGIM que de la mateixa manera que s'exigeix que es compleixin les resolucions de l'ONU sobre l'Irac es compleixin les resolucions del mateix organisme en altres conflictes, com el cas d'Israel que fa més de 50 anys que les incompleix amb el vist-i-plau dels EUA.
CONSIDEREM que la pau al Pròxim Orient només s'aconseguirà si s'aturen les agressions i els crims contra el poble palestí, l'ocupació del seu territori i el reconeixement dels seus drets.
Al govern de l'Estat espanyol, un dels principals valedors de la política militarista dels EUA, li EXIGIM que no s'afegeixi a aquesta nova agressió imperialista així com que no permeti l'ús de cap base militar.
A la Generalitat i el Parlament de Catalunya els EXIGIM un compromís clar contra la guerra, un compromís amb la pau i la resolució pacífica dels conflictes.
Des de la Plataforma Aturem la Guerra FEM UNA CRIDA a la desobediència i la no col·laboració amb totes aquelles mesures que afavoreixin la guerra.
CONVOQUEM a la societat catalana a manifestar el seu rebuig i a mobilitzar-se contra aquesta nova agressió, a participar en tots els actes que s'oposin a la guerra i a multiplicar les iniciatives en tots els àmbits.
PER LA PAU, ATUREM LA GUERRA!
MANIFESTACIÓ UNITÀRIA
PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!