El Vendrell encara és 'territori hostil' per a l'immigrant

Segons les dades de l'IDESCAT, el Vendrell comptava l'any 2012, amb 5.973 persones d'origen estranger empadronades al municipi, corresponents a un 16'3% del total de la població. Tot i que el país de procedència més típic és el Marroc – en total són 2.625 persones amb aquest origen –, la població sud-americana i romanesa també tenen un pes important: en el primer cas són prop de 1000 persones les que formen part d'aquesta comunitat i pel que fa a la romanesa, la xifra abasta els 600 individus.

A nivell baixpenedesenc el panorama és similar: Calafell, Bonastre o Cunit compten amb uns percentatges de població estrangera al voltant del 17%, mentre que l'Arboç supera amb escreix aquesta xifra: un 23,35% de la seva ciutadania és de nacionalitat no espanyola.

Els reptes que comporta la integració són diversos, i mentre que alguns municipis han acollit de manera natural aquesta població nouvinguda, d'altres no ho fan fet de manera satisfactòria. Aquest és el cas del Vendrell, per exemple, on la població magrebina s'ha concentrat, voluntàriament o involuntàriament, al barri dels “Pisos Planas”, esdevenint a la pràctica un gueto i ajudant a fer augmentar el desconeixement i la por envers aquesta part de la ciutadania. En aquest sentit, els cinc regidors que Plataforma per Catalunya té al consistori vendrellenc tampoc hi ajuden: entre altres, culpabilitzen aquesta comunitat de prendre les ajudes que corresponen a les famílies autòctones.

Aquestes circumstàncies han generat una sèrie de conflictes. Un exemple és la batalla campal entre magribins i Mossos d'Esquadra de febrer de 2010 als Pisos Planas, que es van saldar amb quatre detinguts, cinc agents contusionats i múltiples ferits. Arran d'aquests fets l'Ajuntament del Vendrell va impulsar el Pla de Convivència i Civisme, que tot i incloure la creació d'un cos d'agents cívics o vàries mesures per tal d'incentivar la integració en els barris amb elevat índex de població immigrant no han suposat, a la pràctica, cap canvi.

De fet, l'esdeveniment anterior no fou un problema aïllat: la zona dels Pisos Planas és objecte de nombroses actuacions policials – fins al punt que la Junta de Seguretat del Vendrell no va voler fer públiques, el passat mes de novembre les dades corresponents a aquest barri –; i la mort el passat juliol del Yassir a la comissària dels Mossos d'Esquadra va evidenciar, segons unes declaracions fetes per amics i família del noi mort, que la pressió policial a la comunitat magribina del Vendrell es justifica per raó del seu origen.

Aquesta sèrie d'esdeveniments demostra que les actuacions de l'Ajuntament del Vendrell destinades a integrar aquest col·lectiu no han tingut l'èxit esperat. Un dels exemples és la sectorització escolar, que començarà a aplicar-se previsiblement a l'inici del curs vinent. A través d'aquest model, l'alumnat d'un determinat centre de primària estarà adscrits de manera preferent a un de secundària, de tal manera que es preveu una baixada del fracàs escolar, ja que l'alumne farà una transició més gradual entre ambdós nivells educatius al conservar tot el seu cercle social.

Tot i així, aquest nou model no resol els problemes que es plantegen en l'educació primària. En determinats centres amb una alta concentració de nouvinguts a les seves aules com el Teresina Martorell, el clima no facilita la integració social i lingüística, problema que amb la sectorització també es repetirà en l'educació secundària.

Les dificultats de la comunitat magrebina per tenir una mesquita dins el municipi del Vendrell també és una qüestió que no ajuda a la integració social ni a la naturalitat del fenomen migratori. Actualment, prop de 3.000 musulmans es reuneixen per exercir el seu dret a la llibertat religiosa en una mesquita situada en un terreny al terme municipal de Santa Oliva, espai que compta amb nombroses mancances i que contrasta amb les facilitats que tenen altres confessions. De nou, amb aquest tema Plataforma per Catalunya no hi ajuda: només cal recordar les declaracions fetes per August Armengol en relació a què hi assisteixen musulmans vestits a la manera tradicional, “cosa que fa molta por”.

En definitiva, la presència de població estrangera en els municipis del Baix Penedès genera el repte de la integració, que cal abordar de manera directa i efectiva. Però aquest objectiu no només pot dirigir-se a aconseguir una societat cohesionada, sinó també a eliminar un espai on determinats discursos polítics puguin germinar. I en aquest sentit, El Vendrell encara té un llarg camí per recórrer.