Reflexions d'un aficionat del Patí Vilanova.

Hi ha una cosa que no entenc d’aquest Patí Vilanova d’enguany: com es pot jugar una primera part contra el Liceo en la qual la bola no s’aturava en cap moment, es feia joc, es canviava constantment i es creava incertesa al contrari amb un domini total del partit. Un joc que feia mesos que no es veia al pavelló vell. I per contra a la segona part (desprès del descans s’ha de sortir amb la lliçó apressa, no?) tornem al joc al que ens te acostumats: individualisme, buscar el gol amb la jugada personal, anar a la balla i forçar la falta... Pel que portem de temporada aquesta segona opció no ens ha donat bons resultats.

Per tant, el Patí Vilanova te els jugadors, te el sistema de joc... el mateix ara que a principi de temporada. Potser a principi de temporada varen donar masses voltes d’agraïment a l’afecció a la fi dels partits, potser varen fer repicar les campanes massa d’hora. Però el jugadors son els mateixos (ara falta només la confiança), es torna a xutar a porta entre els pals (sinó entra es un altre cosa) però el joc torna a ser mica en mica el que era.

He llegit al fòrum que “els jugadors son professionals que treballen” i això no pot haver ningú que ho dubti. Ningú vol fer malament la seva feina. Qui mes afectat que els propis jugadors i l’entrenador com per no desitjar aquesta situació?

Les qüestions tècniques que les resolguin les persones adequades del club. Els aficionats només donem el nostre parer des de la grada.

I la meva modesta opinió es aquesta: El Patí Vilanova (amb la seva capacitat limitada dintre de la categoria) es el mateix ara que al principi de temporada. L’únic que varia es la confiança al sortir a pista, tant pel jugadors com per aquesta afecció que es l’anomenat sisè jugador que influeix al partit (no m’agrada sentir crits de “inútil” des de la grada a cap jugador...). S’ha d’estudiar seriosament el problema i trobar una solució real i efectiva (això es un joc d’equip i fitxar una “superestrella” golejadora no canviarà el sistema de joc ni en atac ni en defensa, sinó que potenciarà les individualitats que no ens han portat enlloc).

No he mencionat el nom de cap jugador ni tan sols de l’entrenador. Perquè cadascú te les seves preferències amb l’estil de joc (i jo evidentment tinc les meves). Però ara mateix el que cal es molta tranquil·litat (sinó veieu al Barça de futbol només per haver guanyat confiança, que no per canviar l’entrenador ni el president!!!).

Ens agrada anar a veure hoquei i això vol dir bon joc, es guanyi o es perdi. Millor si es guanya, millor a l’OK LLIGA que a Primera. Però si tornem a baixar, començarà un altre temporada amb mes partits, mes equips i les mateixes ganes de veure bon joc.

La crítica destructiva es molt fàcil. Podem criticar inclús les bones actuacions si regirem la truita cap el nostre interès. Però la crítica constructiva es bona. Rectificar es de savis i escoltar els comentaris i opinions dels altres d’humilitat.

D’aquí a uns dies tenim la Copa del Rei i a més la lliga es viva fins l’últim segon de l’últim parit. TORNEM A FER DE VILANOVA LA CAPITAL DEL HOQUEI!!!