Entrevista digital a Joan Ribas

1. Quan vas connectar-te per primer cop a Internet i amb quina freqüència et connectes actualment?

Si no recordo malament va ser als inicis de 1995. En un projecte de formació a semidistància a través d’Internet, l’objectiu del qual era aconseguir un campus de trobada virtual d’alumnes junt amb les seves àrees privades. Va ser una experiència prèvia al que després es va veure en l’UOC.

Sobre la freqüència de connexió, diària.

2. Et connectes per qüestions de treball o de lleure? Quines webs acostumes a visitar i que més t'agrada d'elles?

Treball i lleure. Internet em suposa una font inesgotable de recursos tant per la meva vida professional com per la particular. Tant que em sento dependent totalment d’aquest medi de comunicació.

3. Amb quina freqüència uses el correu electrònic, i quina importància té a nivell de treball i a nivell personal?

A diari, és els sistema de comunicació que s’utilitza més a l’empresa, seguida del fax i, per últim, el telèfon. De fet, quedar-me sense Internet em provoca la mateixa sensació d’angoixa com quedar-se sense subministrament elèctric.

4. T'has connectat alguna vegada a un xat o a serveis de missatgeria instantània? Quina opinió en tens d'aquests grups i d'aquesta forma de comunicació?

Inicialment el xat és un bon sistema de comunicació on line, tot i que tot evoluciona i prefereixo la missatgeria instantània. Un dels programes més utilitzats a la nostra empresa és el Messenger, ja que crea un lligam ideal entre el client i nosaltres, i nosaltres i els nostres proveïdors.

5. Has realitzat alguna compra a través d'Internet? t'inspiren confiança els sistemes de comerç electrònic?

Acostumo a gastar des de fa un tres anys uns 500 euros a l’any en compres per Internet. Tot i que són compres d’imports petits de moment no he tingut cap tipus de problema. Amb l’avantatge afegit que t’estalvia desplaçaments i trobes coses que d’una altra manera seria impossible.

6. Com et sembla que està posicionada Vilanova i la seva comarca respecte Internet i la societat de la informació?

El Garraf com totes les comarques té la seva manera de funcionar i d’entendre les coses. Internet pot ser una eina dinamitzadora de la comarca en molts sentits si es sap aplicar correctament i les persones responsables de portar-ho a terme tenen els recursos suficients perquè no es converteixi en un instrument d’uns quants.

7. Perdrem els nostres trets d'identitat enmig d'una Internet global, o Internet pot aportar un espai per a redescobrir el nostre entorn més proper?

Perdrem bona part. Es perd el que tenim en comú amb altres cultures o societats perquè no suscita interès i sobresurten i perduren els trets diferencials, perquè és la novetat. Això en una societat cada cop més globalitzada resulta interessant.

8. Et sembla que Internet pot resultar una eina substancial per incrementar i millorar el debat i la participació ciutadana?

Plenament. Són prou coneguts els avantatges que proporciona Internet per suprimir barreres de comunicació i expressar sense lligams mediàtics el que hom pensa.

9. És important que s'universalitzi l'accés a Internet? Cal potenciar les mesures i actuals polítiques per a evitar la creixent "bretxa digital"?

És evident que hi ha una gran distància entre les diferents societats i, sense anar més lluny, entre barris d’una mateixa ciutat, en l’ús o millor dit, en l’accés a les tecnologies de la informació. De fet només un 5% de la població mundial té la possibilitat d’accedir a Internet. S’haurien de canviar moltes coses perquè Internet arribés a ser tan important com el telèfon, començant amb el 27% de la població mundial que encara avui en dia no té corrent elèctric.

10. Una mirada al futur: com veus l'evolució d'Internet en els propers anys?

Internet, deixant de banda la visió romàntica d’una eina de comunicació lliure, gratuïta i anàrquica on tothom pot fer i desfer al seu gust, deixarà de tenir aquesta suposada llibertat actual i es “comercialitzarà” en bona part. Necessari perquè un ampli sector de la població agafi confiança. Fins ara s’ha passat de la desconeixença a la por d’utilitzar molts dels serveis que ofereix Internet per les continues amenaces de virus, estafes, spaming, falta de privacitat, etc. Per tant, per la pròpia supervivència de l’eina, i davant el futur perill de convertir-se en un gueto, Internet malauradament s’haurà de poder legislar en un percentatge encara per determinar.