L’OPTIMISME DE PERE CALDERS, SEGONS JOAN PINYOL

D’aquesta manera, i sota el mateix títol de la comunicació que hi va presentar, Joan Pinyol acaba de publicar l’article titulat L’optimisme salvador o com sobreposar-se a la deriva en el món literari de Pere Calders, en el qual –mogut per la passió que sempre ha sentit per aquest autor- fa una anàlisi de l’actitud optimista que va caracteritzar tant la seva vida com la seva obra i que, segons ha reconegut l’escriptor de Capellades, Calders va encomanar-li a ell mateix a través de les cartes que es van intercanviar durant deu anys.

A partir d’aquí l’article es proposa dos objectius bàsics. En primer lloc demostrar com una actitud entusiasta i a prova de foc, com la de Pere Calders, va convertir-se en el millor antídot per a les adversitats amb què es va trobar a la vida i en segon lloc, subratllar com aquest optimisme caldersià no només va ser una manera de sortir al pas dels seus naufragis, sinó que també va prendre forma i força en les seves trames literàries i en les actituds i en les ànsies dels seus personatges.

Per això, en el seu moment Pinyol va analitzar totes les mostres d’optimisme que Calders va donar a conèixer a través de cartes, gravacions, articles d’opinió i algunes obres literàries i en aquest article les il·lustra a través de tres referents concrets : El recull de contes titulat El Primer arlequí -de la seva primera etapa-, la novel.la Ronda naval sota la boira -escrita des del seu exili mexicà- i els articles que va publicar en els darrers anys de la seva vida a l’AVUI, des de la seva secció titulada “Davantal”.

Tal i com es recull en l’apartat de les conclusions “Optimista per naturalesa, però nascut justament l’any d’un enfonsament espectacular, la trajectòria vital de Pere Calders va anar de bracet d’unes transformacions polítiques, econòmiques i socials a nivell mundial que, per força, havien de condicionar les seves maneres. Des de l’aparició de l’imaginari col·lectiu de Can Mauri –que marcà la seva infantesa- fins al canvi profund de fisonomia del barri de sant Antoni de Barcelona –que va testimoniar en plena vellesa- va viure tot un seguit de fets històrics i de situacions personals que contínuament l’obligaren a sobreposar-se a trencaments –gairebé absoluts- de diferents ordres establerts. Optimista per passió i per vocació, no només va arribar a port després de les successives esfondrades sinó que convertí aquest optimisme en la base d’una actitud permanentment esperançadora que va permetre-li salvar tota mena d’obstacles i que va saber traduir en la seva obra”.

Aquest nou llibre, que ja és a la venda i que porta per títol Pere Calders i el seu temps, ha comptat amb la participació directa del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i sobretot de Carme Puig i Molist, que n’ha tingut cura de l’edició i que s’ha ocupat de coordinar tots els estudis recollits, que signen diversos estudiosos de Calders, procedents de diferents universitats europees.