Entrevista a Joaquim Novals

encanal: “L’artista primer crea i després pensa”. Per què creus que aquest títol d’un quadre teu ha causat tanta consternació en els cercles artístics barcelonins? Hem llegit fa poc crítiques a la teva última exposició (“L-mental”) que et titllaven de “xerrameca de l’art”, “farsant” o, en el millor dels casos, “estrambòtic perquè sí”. Què els diries?

J. Novals: Diuen que sobre gustos no hi ha res escrit, però sí que jo diria que cap geperut no es veu el gep. Jo faig com tothom, creo i llavors em pregunto: “Què és això? Què significa?” La resposta constitueix l’autèntic exercici artístic. Jo quan estic al meu estudi penso molt. Durant els set mesos que vaig estar tancat preparant “L-mental” vaig consumir molta Aspirina i molt de Katobit.

e: A “L-mental” trobem una gran varietat de temes. Treballes molt el ferro, i sembla que busques sorprendre mitjançant la combinació amb materials més nous i elements de la vida quotidiana. Mestissatge cronològic?

J.N.:Sí, sí, de fet aquest és el nom d’un quadre que vaig pintar fa un parell d’anys a la Massana [Escola d’Arts i Oficis Massana]. El quadre no va agradar i em van penjar l'assignatura de Taller de Pintura, però ara, curiosament, tothom parla de mestissatge cronològic. És el de sempre. La majoria d’ineptes que corren pel món de l’art barceloní tenen un títol de la Massana.

e: Però bé que tu hi vas estar un parell d’anys, no?

J.N.:Sí, i de fet vaig fer un quadre sobre la meva època a la Massana, però me’n vaig adonar a temps. No crec en les escoles; l’artista neix o es fa, però mai no el fan.

e: Joaquim, perdona’m, però parlàvem d’”L-mental”. Encara no n’has dit res.

J.N.:L’exposició està anant molt bé, va venir molta gent important a la presentació, i m’estan traient el producte de les mans. Estic molt il·lusionat com a artista que sóc. Ser artista és important.

e: Amb tot, com hem dit abans, no han mancat les crítiques negatives. Enveja, potser?

J.N.:Sí, jo crec que sí. Conec els que em critiquen. No són mala gent. Són gent que saben dibuixar molt bé, però res més. Tothom aprèn a dibuixar bé després de tres anys a la Massana. Però l’art no és només això. Primer, són gent que no han sortit del que són les dues dimensions sobre tela, no experimenten i, sobretot, no pensen. L’important és pensar: per què dibuixes? Per què crees? Per què ets un artista?

e: Parles d’experimentar. És un terme que es pot agafar de moltes maneres. Tu com l’agafes?

J.N.:Ara que ho dius, “Experimental” és el títol d’un quadre que encara no he començat. Sense experimentació no hi ha art. L’art ha de ser transgressor. Cal trencar.

e: Cal trencar però no es pot començar de zero; suposo que tu també deus tenir les teves influències.

J.N.:Jo fujo de les etiquetes, però haig d’admetre que vaig moure’m per l’experimentació formal dins els cercles de l’art electrònic. Em vaig veure molt influït per noms com Bill Viola, Pipilotti Rist, Dan Graham, Sterelac o Antoni Muntadas, però ara ja tiro per altres camins més personals. Cerco i recerco en la meva intimitat.

e: Es potser aquest desmarcar-te constant el que fa que les teves obres siguin tan polèmiques? S’ha dit que el projecte que vas presentar per a les llunetes del nou Teatre del Liceu era “massa experimental”. Hi ha immovilisme a l’art?

J.N.:I tant! Ara, et vaig a dir una cosa: no me’l van deixar presentar perquè deien que no acomplia els requisits higiènics i de seguretat. Resulta que jo havia concebut l’obra com un grupet de petites fonts que rajaven de les llunetes del sostre a la platea i formaven un petit estany. D’aquest estany sortien unes canalitzacions que recorrien el pati de butaques. Em van dir si estava boig. Ja sabem que tractar de bojos als innovadors sempre ha estat un mecanisme de defensa dels immovilistes.


e: Joaquim Novals exposa “L-mental” a la galeria d’art “Llumínic” de Barcelona fins al 18 de juliol. Aquí podem veure algunes de les obres que hi ha allà exposades, acompanyades d’explicacions de l’artista.
El telèfon de contacte de Novals és el 649 69 98 93.