Entrevista a Santi Mas Plaza

Destacat: «Les potencialitats d’Internet són immenses, és evident, i els beneficis que ens pot proporcionar, a tots els nivells, també. Tanmateix, també són molts i grans els perills que entranya.»

1. Quan vas connectar-te per primer cop a Internet i amb quina freqüència et connectes actualment?

Vaig començar a freqüentar la xarxa fa uns sis anys, i des de llavors que visc amb un peu a cada banda, l’un al món real i l’altre al món virtual. Passo una bona part del dia connectat, tant a la feina, on m’és necessari per realitzar el meu treball, com a casa, on també m’ha esdevingut imprescindible.

2. Et connectes per qüestions de treball o de lleure? Quines webs acostumes a visitar i que més t'agrada d'elles?

Em connecto tant per treballar com per lleure. Les webs que més visito són la de l’Ajuntament de Barcelona, per raons òbvies, la de l’Ajuntament de Vilanova, les dels diaris d’informació general i altres mitjans de comunicació, alguns portals i cercadors, especialment el magnífic Google, la del meu banc i, sobretot, la de vilanovadigital, i no ho dic per fer la pilota sinó perquè és cert. En sóc un usuari fidel i entusiasta: tan sols cal que doneu un cop d’ull als fòrums o als comentaris a les notícies per constatar-ho. També vaig crear i mantinc la web de l’associació “VNG Amiga dels animals” (http://www.geocities.com/vngamiga).

Valoro força el disseny, la rapidesa i la facilitat de navegació, és clar, però també valoro cada vegada més la gratuïtat dels serveis. Ara comencem a veure que això d’Internet no és la xauxa que ens havien volgut fer creure al començament. Fins fa poc temps tot era gratuït; podies, per exemple, llegir tots els diaris del dia sense pagar ni un cèntim. Però això ja ha començat a canviar, i cada vegada més serveis que havien començat sent gratuïts van esdevenint de pagament. Ens han ficat el caramel a la boca, ens ha agradat, ens hi hem acostumat, i finalment ens diuen que o paguem o s’ha acabat el bròquil.

3. Amb quina freqüència uses el correu electrònic, i quina importància té a nivell de treball i a nivell personal?

El faig servir contínuament. A la feina, durant la jornada laboral, és una eina de treball fonamental. Permet que un equip de molta gent ens comuniquem i coordinem sense necessitat de desplaçar-nos ni de trobar-nos físicament. Aquesta funció, que fins ara complia el telèfon, ha estat millorada pel correu electrònic, perquè deixa constància escrita de totes les comunicacions, permet la multidifusió dels missatges, la sol·licitud d’acusaments de rebuda, i no és tan intrusiva com el telèfon, que té la virtut de sonar sempre en el moment més inoportú.

I a casa també el faig servir molt; com a mínim he de descarregar el correu una vegada al dia, doncs rebo tants missatges que si no ho fes així se’m podrien col·lapsar alguns dels molts comptes que tinc actius. A més dels mails personals d’amics i coneguts, també estic subscrit a un munt de llistes de correu i butlletins dels temes que m’interessen. I també cal tenir en compte l’immens potencial d’aquesta eina en qualsevol mena d’activisme. En el meu cas, per exemple, una de les coses a les que em dedico habitualment és a participar en campanyes de defensa dels drets humans i també de defensa dels animals. El correu electrònic permet que milers de persones i organitzacions de tot el món ens comuniquem immediatament, coordinem les nostres accions, sumem els nostres esforços...

4. T'has connectat alguna vegada a un xat o a serveis de missatgeria instantània? Quina opinió en tens d'aquests grups i d'aquesta forma de comunicació?

Sí, sobretot durant la meva infantesa cibernètica. Són un gran entreteniment i també poden ser utilitzats com a eines de treball i comunicació, però també tenen els seus punt febles: difuminen la frontera entre la ficció i la realitat, i poden arribar a crear hàbit. Mireu, si no, aquesta legió d’adolescents que van per la vida sense apartar la vista i els dits del telèfon mòbil. Ah, i tampoc no són gaire bons per al conreu d’una ortografia i una sintaxi correctes.
5. Has realitzat alguna compra a través d'Internet? t'inspiren confiança els sistemes de comerç electrònic?

He comprat algun llibre, però em segueix produint molt més plaer anar a remenar a una llibreria tradicional ben assortida. No tinc cap motiu per desconfiar més del comerç electrònic que del tradicional, però malgrat això encara no hi tinc massa tirada. De fet, m’ha proporcionat més disgustos el comerç tradicional que no l’electrònic, suposo que precisament perquè l’he usat molt més. Això de les compres virtuals em sembla una mica perillós pel fet que podem no fer-nos massa càrrec de les conseqüències reals de les nostres accions; una mica el mateix que ens passa si ens acostumem a pagar amb targeta de crèdit: el fet de pagar perd dramatisme, perquè psicològicament no és el mateix ensenyar una targeta de plàstic i pensar que ens ho carregaran el mes que ve o en terminis, que deixar anar un feix de bitllets de banc trinco-trinco; però els pagaments diferits que després ens arriben sí que són ben reals i dramàtics.

6. Com et sembla que està posicionada Vilanova i la seva comarca respecte Internet i la societat de la informació?

Em sembla que està força descol·locada. Com ja ha dit per aquí mateix algun altre entrevistat, és imperdonable que a la nostra ciutat s’estiguin aixecant contínuament els carrers per raó de diverses obres públiques i l’Ajuntament no ho aprofiti per realitzar el cablejat de fibra òptica. Sembla que es pensin que posant uns quants punts de connexió gratuïta als centres cívics ja han cobert l’expedient de l’accés a les noves tecnologies. Això demostra, una vegada més, que massa sovint els nostres polítics són incapaços de projectar-se en el futur més enllà de la propera convocatòria electoral.

És clar que a Vilanova tenim –o tindrem, més ben dit- una cosa que en diuen Neàpolis, però que de moment no sembla ser gran cosa més que la nostra versió local del Fòrum 2004: un gran núvol de fum que es mig dibuixa en un futur incert. Bé, de moment ja han inaugurat la primera fase de les obres de l’edifici, així que de fet ja no es pot dir, strictu sensu, que Neàpolis no sigui res més que fum; ara ja és també l’estructura d’un edifici en un solar dels afores de la ciutat.

7. Perdrem els nostres trets d'identitat enmig d'una Internet global, o Internet pot aportar un espai per a redescobrir el nostre entorn més proper?

Ara per ara no es pot respondre aquesta pregunta més que amb hipòtesis i projeccions de futur. Tot depèn de nosaltres mateixos, del que siguem capaços de fer, així com de no permetre, i de com evolucionin les coses a nivell global. Les potencialitats d’Internet són immenses, és evident, i els beneficis que ens pot proporcionar, a tots els nivells, també. Tanmateix, també són molts i grans els perills que entranya. Desgraciadament, els qui mouen els fils d’Internet, com gairebé tots els qui mouen els fils, són gent poderosa i ambiciosa, amb uns principis morals més que dubtosos. Els qui s’han fet amb el domini de la xarxa en l’era digital venen a ser els mateixos que es van fer amb els mitjans de producció en l’era industrial, i penso que faríem bé en anar pensant en alguna mena de revolució cibernètica. També estaria bé que escoltéssim les advertències i els consells d’alguns especialistes que tenen el cervell ben moblat, com per exemple el professor Manuel Castells.

8. Et sembla que Internet pot resultar una eina substancial per incrementar i millorar el debat i la participació ciutadana?

I tant que sí. Ja hi ha en marxa diferents projectes i iniciatives al respecte que auguren, si tot va bé, un futur més participatiu, més democràtic. Tanmateix, cal anar amb compte per que tot plegat no desemboqui en situacions indesitjables com les que alguns literats han imaginat des de fa temps. Penso, per exemple, en el món feliç de Huxley o en el Big Brother d’Orwell. Si no ho evitem, possiblement Internet acabarà convertint-se –de fet ja ho és en bona mesura- en el principal òrgan de poder d’això que anomenem el pensament únic.
9. És important que s'universalitzi l'accés a Internet? Cal potenciar les mesures i actuals polítiques per a evitar la creixent "bretxa digital"?

Sí, és clar, però també és important –més important i més urgent encara- que s’universalitzi l’accés a altres coses més fonamentals, com és ara els aliments, el treball, l’habitatge, la pau, la democràcia... Cal, doncs, potenciar les mesures polítiques per tal d’evitar la creixent bretxa digital i qualsevol altra mena d’injustícia de les moltes que fan que el segle XXI no sigui ni de bon tros el món feliç que alguns gurús idealistes, càndids i mal informats havien vaticinat.

10. Una mirada al futur: com veus l'evolució d'Internet en els propers anys?

En base a algunes de les coses ja esmentades en les preguntes anteriors i a l’experiència de la història de la humanitat en general, penso que desgraciadament hi ha pocs elements de judici que ens permetin ser optimistes. Si no canviem la tendència actual possiblement l’evolució d’Internet serà excel·lent des del punt de vista del capitalisme, de l’imperialisme i del pensament únic, però aquest no és el meu punt de vista. De fet, la xarxa és i seguirà sent un fidel reflex de la societat que l’alimenta. Com més ètica sigui la nostra societat, més ho serà també el món virtual. I a l’inrevés.