Acte de presentació Pla General Sitges

Presentat per Andreu Bosch, l’arquitecte va començar mostrant uns gràfics on reflectia el creixement més recent de Sitges. “Es tracta principalment de bosses suburbials, dedicades a dormitori de 1ª i 2ª residència, que no produeixen cap mena de barreja d’usos, que no aporten millores urbanes d’interès, que no compensen a la vila amb equipaments i, encara més greu, no han proporcionat habitatge assequible capaç d’acollir el veritable creixement vegetatiu, obligant als joves i classes febles a l’emigració” va apuntar el Sr. Alonso. També va expressar la seva preocupació per la pèrdua de personalitat que Sitges pateix i per la manca de llocs de treball en relació als llocs de residència creats.

Va cloure la seva introducció dient: “Aquesta última dècada s’ha celebrat una orgia de grues on els “bloqueros” han tingut el seu festí i ara comencen a notar-se les seves conseqüències: reacció popular contra la massificació; oposició a l’últim projecte de Pla general (que semblava voler consagrar l’actual model de creixement); contínues denúncies contra la decadència de Sitges que arriben de tot arreu i estan convertint la seva imatge de joia de la mediterrània en un escàndol mediàtic”.

A l’hora d’atribuir les causes d’aquest desori va dir que, si bé anteriorment Sitges s’havia salvat de la degradació que afecta gran part de la costa catalana gràcies a la dificultat d’arribar-hi en cotxe, la irrupció de l’autopista facilità la sobtada descompressió de l’àrea metropolitana. El cicle econòmic de creixement mantingut durant els últims temps, n’hauria accelerat el procés.

Els municipis turístics pateixen una crònica insuficiència de finançament. Això els fa massa dependents del sector de la construcció. Alguns grups immobiliaris i promotors d’obres exerceixen massa influència sobre els governs municipals. Estan omplint els millors solars amb habitatge massiu, fins arribar a comprometre els interessos del veritable motor econòmic de la vila: el turisme de qualitat.

L´arquitecte va proseguir afirmant que els plans urbanístics redactats aquests darrers anys, en comptes de conduir el creixement, el provoquen, imposant-lo simultàniament sobre tot el sòl buit. Que tant l´anomenat pla Roca com algunes seqüeles no es basaven en criteris científics de sostenibilitat (“no resisteixen, per exemple, l´aplicació de les conclusions de treballs tan seriosos com l´últim estudi de la UPC sobre el Garraf”) i ni tan sols respecten el que prescriu el Pla territorial general de Catalunya, aprovat pel Parlament el març de 1995, que fixa un sostre de 140-150.000 habitants per a tota la comarca.

Passant al capítol propi de la seva tesi, en Paco Alonso va assenyalar els trets d’una regeneració de la situació urbanística. Proposa un pacte cívic que produeixi un nou Pla que, tenint molt en compte el que els ciutadans han anant manifestant durant els últims temps, sigui el veritable instrument rector del que urbanísticament convé a Sitges.

Una vegada que el poble pot comprovar que el creixement no és sinònim de progrés, les noves ocupacions de l´escàs sòl restant hauran de justificar una veritable millora del poble. Els nous habitatges han de ser prioritàriament protegits, de lloguer i ben integrats al casc urbà. Els habitatges tutelats per a la gent gran o discapacitada s’han d’entendre com a equipaments d’urgent creació.

S’hauria de recolzar el sector de la construcció local per a possibilitar la seva implicació en les noves obres públiques. El Pla proposa endegar un nombre reduït d’aquestes però d’un gran rendiment social: descongestió de l’entrada central de Sitges (per Can Perico) mitjançant un nou accés des de la carretera de Ribes; creació de vials de connexió amb la zona comercial de Mas Alba; creació d’aparcaments a les arribades dels principals accessos, d´una estació d´autobusos ben connectada amb el tren i, sobretot, el soterrament del ferrocarril. Va dedicar especial atenció a aquest darrer tema, per a demostrar la seva viabilitat econòmica i gran profit públic i privat. Va dir que Sitges havia estat reclosa per una “muralla” constituïda pel traçat ferroviari i la seva desaparició faria possible traçar un modèlic “Eixample” situat al territori idoni: Les Planes.

Mostrant una reproducció de la seva proposta, Alonso va continuar dient:”La nova ocupació ha d’oferir a Sitges tot el que mereix i necessita: un nou barri integrador i veritablement urbà on s’hi trobin habitatges lliures i protegits, oficines i hotels de gran categoria, comerços, tallers artesans, restaurants etc. al voltant d’un gran parc equipat amb un centre de congressos permanent, un centre universitari, dotacions esportives lúdiques privades i públiques”.

Aquesta operació es faria a partir de les plusvàlues produïdes pel soterrament del ferrocarril i el perllongament de l’avinguda Sofia, mitjançant un projecte integral, on es definirien tant els aprofitaments i usos com el disseny concret dels espais, les vies públiques i la composició dels volums edificats.

Va defensar el paper que tenen les àrees que resten lliures entre els barris i les urbanitzacions com a espais febles a conservar i millorar. Parlant del Parc del Garraf i els corredors verds que es reclamen, va criticar als que, a falta de millors idees, comprometen la seva integritat: “Els parcs naturals comencen on les activitats urbanitzadores acaben i deixen pas a les forces de la natura”.

Per acabar, Alonso, que confessa continuar estant enamorat de Sitges, va afirmar que l’actual decadència no és insalvable. Ha de ser, però, urgentment reconduïda per una societat civil mobilitzada, dirigida per persones capaces de retornar a Sitges al seu lloc d’excel·lència.

Va acabar l’acte Andreu Bosch demanant el vot per a la seva formació: no et quedis a mitges, per un canvi real, vota Acció per Sitges.