El primer trasplantament de ronyó fa cinquanta anys

L'hospital Clínic de Barcelona està de celebració. Aquest 2015 fa 50 anys que van acabar amb èxit la primera operació de trasplantament de ronyó, gràcies ala donació d'una víctima d'accident de trànsit. Des d'aleshores, el centre ja ha fet més de 4.000 operacions amb l'evolució pertinent pel que fa a tècniques que milloren el postoperatori i l'esperança de vida. A més, també ha canviat el perfil del donant i les parelles comencen a prendre impotència i ja representen el 40% d'aquestes donacions, ja que la compatibilitat genètica ja no és una condició imprescindible per culminar l'operació. El repte millorar la qualitat de vida del trasplantat i allargar encara més la seva supervivència.

En Liberto tenia poc més de 30 anys quan va ser trasplantat de ronyó. Era el 1969 i després d'un periple mèdic va acabar a l'Hospital Clínic amb una embòlia i el doctor Gil-Vernet va aconsellar el trasplantament quan va saber que tenia un germà bessó. Ell no recorda pràcticament res perquè el dolor era molt gran i perquè ni metges ni família li explicaven res. Per això, ara, gairebé 50 anys després, reconeix que no veu que sotmetre's a aquesta operació fos ''important'' sinó que va ser fruit d'una ''casualitat''.

L'operació li van canviar la vida, que tot i les precaucions que ha hagut de prendre sobretot per les pressions familiars, és perfectament normal menja el que vol i fins i tot, de tant en tant, pren cafè i copa als gairebé 80 anys. Ho explica bromejant i content i destaca que quan el van operar tenia una filla i ara en té 3 i 4 néts, i que després d'operar-se va seguir treballant de transportista, seguint els consells dels metges.

El cas del Liberto és un dels primers trasplantaments que va fer l'Hospital Clínic, el primer amb un germà bessó donant, i dels que han tingut una supervivència més llarga, ja en fa 47 anys. En Liberto ha estat un dels protagonistes de la celebració del 50è aniversari del primer trasplantament a l'Estat, que va fer l'Hospital Clínic de Barcelona, el 1965 que la institució ha celebrat aquest dijous. Fins al mes d'octubre, el Clínic ha realitzat més de 4.000 trasplantaments de ronyó i en 800 casos, han estat de donants viu, 3.015 de donant per mort encefàlica i 263 de donant mort per parada cardíaca, un panorama molt diferent del que es van trobar els pioners d'aquesta pràctica 50 anys enrere.

Ells metges responsables d'aquell procés, Josep Maria Gil-Vernet, Antoni Caralps i Jordi Vives han explicat que en aquell moment, hi havia molta reticència als trasplantaments, i que de fet, es van enfrontar a una denúncia per suposada apropiació indeguda d'òrgans. El primer trasplantament provenia d'una víctima d'accident de trànsit amb mort cerebral i va ser complicat poder disposar del ronyó. Finalment, l'operació va acabar amb èxit i va obrir la porta a una pràctica que ha anat millorant i evolucionant de forma exitosa.

Gil-Vernet ha explicat que era una ''aventura'' des del punt de vista mèdic però també humà, per un equip multidisciplinari que tenia un repte comú ''que la utopia es convertís en una palpable realitat''. Precisament, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha destacat que es va donar un ''impuls'' a una nova manera ''d'entendre la medicina'' gràcies a la col·laboració de diferents especialistes no com a ''solistes'' sinó com a equip.

Els trasplantaments han estat possibles sobretot per la presència dels donants que ho han permès. Javier Solana, exministre socialista, ha estat un dels testimonis que durant la celebració d'aquest 50è aniversari, ha portat la seva experiència. Solana considera que Fer-se donant, en el seu cas d'algú amb qui era compatible i proper, ''la vida no cambia'' però reconeix que arriba un moment que tens la sensació que ''cooperes''. ''Tinc dos ronyons, me'n sobrava un'', assegura Solana amb humor.

Fins fa uns anys, la compatibilitat genètica era una condició que limitava aquestes possibilitats, però els darrers anys, la millora dels medicaments que limiten el rebuig dels òrgans. Per aquest motiu, per un trasplantament de ronyó ja no cal que sigui el germà o el pare o el fill qui faci el gest, sinó que ho pot fer la parella, i la donació entre cònjuges, sobretot de dona a home, ja representa el 40% d'aquestes donacions. Ho ha explicat Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments, que ha reconegut un canvi, els darrers 30 anys, que ha obert la porta a la compatibilitat únicament sanguínia.