Una vida en dansa

Els ballets de Diaghilev

La intensa biografia de Magrinyà contempla centenars d’actuacions i coreografies així com viatges, col·laboracions i reconeixements públics. Ara bé, si hi ha una data que marca un punt d’inflexió en la seva carrera artística, tal i com reconeixia el mateix Magrinyà, és el 1924, quan assisteix per primera vegada a l’actuació dels ballets russos de Diaghilev a Barcelona. A partir d’aquest moment, la seva vida fa un tomb radical i es dedica en cos i ànima a la dansa, “tot i els prejudicis que en aquella època hi havia en aquesta vessant artística”, explica Assumpció Aguadé, la darrera parella de ball de Magrinyà.

Segons va escriure Xavier Garcia a la seva biografia Joan Magrinyà, dansa viva, la carrera professional d’aquest singular personatge s’inicia el 1926 quan pren part en una sessió al Coliseu Pompeia del Teatre Íntim, d’Adrià Gual, en els balls de l’obra El burgès gentilhome, amb coreografies del propi Magrinyà. Aquesta mateixa sessió és repetida al cap de dos dies al Palau de la Música Catalana amb l’orquestra dirigida per Pau Casals, qui defineix Magrinyà com “el nostre Diaghilev català”. Poc temps després, el ballarí vilanoví entra definitivament al Gran Teatre del Liceu com a solista en l’obra La nit de maig, al costat d’una companyia russa de ballet. El crític Farran i Mayoral escriu: “Magrinyà s’ha complementat tant bé amb el cos de ballet que el més rus de tots semblava ell”. Des d’aquest moment, com recorda Xavier Garcia a la seva biografia, hi actua durant cinc anys en la mateixa categoria de solista fent llargues gires que el porten a París i Londres.

Professor i ballarí

Joan Magrinyà es converteix en un dels pocs ballarins espanyols amb projecció internacional. Fruït de la seva dedicació, decideix impulsar una acadèmia situada al carrer Petritxol des del 1936, per on passen els millors ballarins de l’època. La mateixa ballarina Guillermina Coll situa Magrinyà a l’altura dels ballarins Roseta Mauri o Ricardo Moragas: “és una època d’or de la història de la dansa del segle XX”. Per un exalumne seu, Albert Tort, sense la influència de Magrinyà el ball i la dansa espanyola, “no hauria estat el mateix, perquè la seva influència també va arribar al flamenc i a la coreografia contemporània”, reconeix.

Magrinyà es reincoropora al Liceu com a primer ballarí durant la guerra civil i fins el 1957, quan deixa la dansa i es dedica a la producció coreogràfica, amb obres com El gato con botas de Xavier Montsalvatge, Romeu i Julieta de Gounoud i, sobretot, clàssics de Manuel de Falla i Igor Stravinski, entre d’altres. Amb centenars de produccions a les seves espatlles i gires internacionals, la directiva del Gran Teatre del Liceu el nomena director del cos de ballet creat el 1966, càrrec que ocupa durant deu anys, quan es retira definitivament i s’estableix de nou a la seva ciutat natal.

Una trajectòria reconeguda

Guardonat amb la medalla d’or de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona, premi extraordinari de teatre del govern espanyol, mestre d’honor vitalici de l’Institu de Teatre i Creu Sant Jordi de la Generalitat. Aquests són alguns reconeixements que va rebre el ballarí i coreògraf Joan Magrinyà en vida. Amb tot, vuit anys després de la seva mort, la seva figura ha caigut en un desinterès popular que l’Ajuntament de Vilanova vol corregir amb una sèrie d’actuacions que permetin “recuperar la figura de Magrinyà, un dels personatges més interessants de la cultura catalana del segle XX”, explica la regidora Teresa Llorens. Exposicions, concerts i una nova biografia de la periodista Trinitat Gilbert són algunes de les activitats del centenari “que es vol que traspassi fronteres”. És per aquest motiu que el Gran Teatre del Liceu acollirà, entre el 7 i el 27 de juliol, una exposició titulada Joan Magrinyà, primer ballarí i director del ballet del Liceu.