Entrevista amb Núria Plana i Josep M. Solé, coordinadors de la botiga Intermón-Oxfam de Vilanova i la Geltrú

Amb quins països treballa més Intermón-Oxfam?
Des dels seus inicis treballa més a Centreamèrica i Sudamerica però actualment s’està fent un esforç molt important en el continent Africà sobretot en la zona subsahariana.

Quins vincles estableix Intermón-Oxfam en relació al Comerç Just?
Intermón Oxfam compra directament a une 30 col·lectius, sobretot productes artesanals. També compra a través de la FAIR TRADE (federació de cooperatives) els quals importen productes i els elaboren seguint les normes del Comerç Just, sobretot els productes d’alimentació.

Perquè els aliments no s’elaboren bàsicament en els països d’origen?
Normalment s’exporten les matèries primes, per varis motius: en primer lloc pels forts aranzels que els cobra el país receptor dels productes. També degut a que la maquinaria i la tecnologia no estan prou desenvolupades segons els criteris dels països més desenvolupats.

D’altre banda no convé exportar tecnologia massa sofisticada a aquests països perquè per qualsevol petita dificultat pot quedar inutilitzada una màquina, per manca de recanvis o de coneixements tècnics.

Quin es el tipus de suport que feu en els col·lectius?
Busquen col·lectius (cooperatives, grups, etc.) laborals que vagin malament per a donar-los-hi suport, inicialment durant 5 anys. S’elabora i signa un contracte de compra mínima, dels seus productes, a l’any i a un preu garantit, durant aquests 5 anys. Si el preu s’abaixa els seguim pagant el mateix, per evitar l’especulació.
Al cap dels cinc anys si el col·lectiu encara no acaba de funcionar bé, renoven durant 5 anys mes. Si ja va bé, cada any, durant 5 anys, van comprant un 20% menys progressivament i donant suport mitjançant l’assessor, per a que s’espavilin a obrir el seu mercat.
També s’intenta donar suport tecnològic sobretot facilitant el coneixement suficient per a utilitzar energies adequades, per exemple el biogas que es una energia barata i fàcil d’obtenir i molt adequada pel tipus d’hàbitat d’aquests països.

Es fa suport econòmic a les “empreses”?
Es poden tramitar microcrèdits que normalment es realitzen a través d’una entitat d’allà. Principalment en projectes encapçalats per dones, es un tipus de suport que els va molt bé.

Com es controla el destí dels ajuts?
En totes les zones on es dona suport a col·lectius hi ha la figura de l’assessor. Normalment es una persona d’aquí, un cooperant, que va uns anys a prestar aquest servei, però sempre que es pot es procura formar a persones d’allà mateix perquè siguin ells els qui prestin aquest servei.

La tasca de l’assessor depèn del grau de necessitat de l’entitat, a vegades no saben ni què es una factura, d’altres vegades cal fer un tipus de suport en la organització.
A part de la tasca de suport també fa una tasca d’auditor i fa el seguiment dels projectes de la zona.

Com valoreu aquesta tasca que està fent Intermón-Oxfam?
Molt positiva ja que forces col·lectius ja estan funcionant correctament i per tant ja no necessiten el nostre suport. D’altres estan en procés.

Com podem col·laborar els ciutadans de Vilanova en aquesta tasca?
Doncs adquirint productes d’aquests col·lectius, mitjançant les entitats de Comerç Just. Es important també de que això es faci amb el coneixement (i el convenciment, ja que estem parlant de ONG’s de reconeguda seriositat i sense ànim de lucre) de que s’està contribuint a que moltes famílies puguin tenir una vida digna en els seus propis països d’origen i no s’hagin de veure abocats a la immigració o a estar sotmesos a sistemes d’explotació abusius, que estan al darrera de molts dels productes que consumim habitualment.

Moltes gràcies a aquesta tasca de presa de consciència que duen a terme aquestes entitats solidàries. Potser si ens impliquéssim tots plegats una mica més en aquestes tasques entendríem moltes coses que a vegades determinats mitjans de comunicació no ens presenten.