La vídua desitjada

Un dels xampanys francesos més antics i amb més solera de tots els temps, Veuve Clicquot Ponsardin, ha començat a fer forat d’una manera lenta però constant en el mercat català. Aquest fet ha estat possible gràcies a l’acord a què van arribar el 1986 les empreses Miguel Torres S. A. (MTSA) i Louis Vuitton Moet Henessy (LVMH), un grup al qual pertanyen algunes de les firmes de luxe franceses més importants de tots els sectors de la indústria, com ara xampanys, perfums i marques de roba. El conveni signat entre ambdues empreses va permetre a MTSA distribuir el xampany francès, conegut popularment com La vídua, a tot el territori peninsular assolint xifres de venda de fins a 250.000 ampolles anuals.

Tot i la forta presència i la popularitat del cava català, La vídua comença a fer-se un lloc a les taules de particulars i restaurants. Aquest fet es deu a dos factors. El primer, segons explica el responsable de Comunicació de Torres, Albert Puig, ve donat per la seva popularitat. Encara que sembli paradoxal, Veuve Clicquot Ponsardin era un xampany molt consumit als anys 20 i 30, “fins al punt” -diu Puig- “que molts dels nostres avis recorden perfectament la marca de color carbassa de les ampolles”. Puig reconeix que ja hi havia una sintonia popular amb aquest xampany “perquè quan dius La vídua tothom ja sap de què parles”. A aquesta popularització hi va contribuir, i molt, l’aparició -gens casual- de La vídua en pel·lícules tan emblemàtiques com Casablanca, La soga, Dolce Vita i Belle de jour, entre d’altres. Per Puig, aquest era un xampany “d’ocasions especials, consumit per la burgesia catalana, però que amb la guerra, i com a article de luxe, va desaparèixer del mapa”.

El segon punt pel qual aquest xampany fundat el 1772 està assolint una creixent acceptació en un mercat difícil i de forta competència com és el català “és perquè la gent ja té una cultura gastronòmica”, diu l’expert periodista en vins i caves Ramon Francàs. “Cada vegada més, la gent està disposada a pagar una mica més per tal de consumir una marca de prestigi, poc popular”, explica Francàs. En aquest mateix sentit, alguns responsables de botigues especialitzades consultats pel diari AVUI reconeixen que a principi dels noranta es venia en un any “un parell d’ampolles” de La vídua mentre que “ara, en dates assenyalades, com les festes de Nadal, l’augment és espectacular”. Un últim punt afegeix credibilitat a aquesta afirmació: una ampolla de gamma mitja de La vídua costa al voltant de 25 euros, un preu car per a un cava mitjà però relativament barat per a un xampany francès. L’augment del nivell de vida de la societat catalana i la cada vegada més valorada cultura de la gastronomia fan la resta.

Un xampany amb arrels

El xampany francès Veuve Clicquot Ponsardin, conegut popularment com La vídua, va néixer el tres de gener de 1772 quan Philippe Clicquot va publicar un anunci a la Gazzette de France anunciant la fundació de la marca. Fill d’una família de propietaris de vinyes a la regió de la xampanya, a Reims, Cliquot va tenir clar que el futur de la seva producció passava pel comerç exterior i obrir-se a nous mercats, naixent així un incipient comerç amb els Estats Units. Mort el 1805, la seva dona, madame Clicquot, assumeix el control de l’empresa. El punt culminant el marca el pas d’un estel fugaç per la regió el 1811, al qual s’atribueix la qualitat excepcional de la collita. Part d’aquesta producció –10.000 ampolles- és enviada a Rússia, amb tant d’èxit que escriptors de l’època com Puixkin i Txekhov en canten les excel·lències. Alts i baixos conformaran la història de La vídua, tot i que darrerament el creixement ha estat espectacular: obertura de filials a Sao Paulo i Hong Kong i adquisició d’una participació majoritària a les vinyes de Newton (Califòrnia) i Mountadam (Austràlia), a les quals cal sumar-hi les 286 hectàrees actuals de la regió de la xampanya.