Fred per dins, calent per fora.

Són pocs els que posen en dubte l’escalfament progressiu del planeta. La majoria, fem tot el que podem per refrescar-nos per dins quan l’escalfor estreny per fora. Explicat amb poques paraules, per fer fred, generem calor.
Per exemple, els aparells d’aire condicionat que hem escampat per tot arreu, havent començat per l’industrial, seguint pels edificis i locals comunitaris, per acabar pels pisos i els cotxes. Tots aquests aparells desprenen aire calent.

Un capítol apart mereixen les càmeres frigorífiques, les neveres i les arques de congelació. Hi ha neveres que semblen càmeres frigorífiques i congeladors en moltes llars que no tenen res a envejar als que trobem en moltes botigues de congelats.

Ens volem sentir frescos. Baixar la temperatura dels nostres cossos a través del fred. Un fabricant de begudes que aconsellés prendre-les calentes en plena canícula d’estiu, faria fallida. Tot i que els xinesos beuen aigua calenta i els ciclistes prenen infusions, a la resta de mortals, ignorants naltros, no ens demaneu sacrificis.

Quan fa calor, tot ho volem fresc. A les begudes, si no ho són prou, els afegim gel. Per fer gel, generem calor. Els gelats, els granissats i l’orxata que consumim, generen calor; a l’hora de elaborar-los i desprès per conservar-los.

Per no passar calor, per combatre l’augment de temperatura que nosaltres mateixos hem provocat, prenem tota una sèrie de mesures que agreugen el problema, en lloc de alleugerar-lo. Clar que, si ja ens va bé creure que l’increment global de la mitjana de temperatura del planeta (com diuen els homes del temps) va ser motivada pels gasos fluor-carburats d’esprais, que ja no en porten, i emissions d’aquests per part de certes indústries, de certs països.

I és que l’excusa fàcil sempre la tenim a punt. El compromís seriós continua essent una assignatura pendent, amb nosaltres i el nostre planeta.

© Francesc Badia 2003.