Francesc Badia |
25-08-2003 17:17
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Jo faig servir la tele per adormir-me. Ho confesso. És un excellent hipnòtic que, a vegades, pot amb el cafè i tot. Clar que, com tot mortal que veu la tele, també em toca veure anuncis. La majoria de les vegades, són molt millors que la majoria de coses que foten. Però, sempre hi ha un però, se'n veuen alguns que penses,.. què s'haurà pres el que els ha fet?
Dieu-me, sinó, perquè la majoria de desodorants els tenen que anunciar els orientals? És que transpiren més que nosaltres? Ja en són prou aquí, com per considerar que són un mercat potencialment rentable? Tenim que practicar arts marcials perquè aquests siguin efectius?
N'hi ha un, de Can Tarradellas, que em té desconcertat. L'avi li diu al nen que la masia de casa seva té més de dos-cents anys. I, a continuació, es veu una masia del XVI o del XVII. Aquest avi, o no sap comptar o potser encara és molt jove. Avi, la navalla potser si que els té els dos-cents. La masia, quatre-cents o cinc-cents!
El reconegut pilot de rallis Carlos Sainz, tenia per copilot en Jesús Moya, un senyor que ara es dedica a fer anuncis per la tele de un desodorant per cotxes. Vist l'anunci, entenem perquè en Carlos Sainz a volgut prescindir dels seus serveis,.. i rasss!
Es veu, que una cervesa nord-americana ha tingut tant d'èxit en el nostre mercat, que ara, les cerveses d'ací s'anuncien als Estats Units. Em queda el dubte de si és amb la intenció de introduir-se al mercat americà o de fer-ho veure, perquè els d'ací les comprem pensant que són tant bones com les d'allà.
Una coneguda cadena de "bocates" ha retirat aquests dies un espot per la protesta del gremi de pagesos. A l'agència que l'ha parit els recomanaria una setmana fangant el tros. Segur que no els quedarien ganes de fer bajanades. A l'empresa anunciant, senzillament, el que fa pudor són els seus locals, sobretot, les nits dels caps de setmana. Els bitxos que surten a l'anunci (se'n diuen gallines) són el mateixos que ponen els ous amb els que en feu les truites. Amb una petita diferència. El pagès, tot i fer la feina feixuga, no en veu ni la quarta part del que en els vostres establiments ens cobreu.
En aquest punt, tot i que emprenyat, ja ha començat a entrar-me el son. Agreixo als creatius de publicitat i a tots els demés que els hi van darrera el seu bressoleig. Bona nit.
© Francesc Badia 2000.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
