Los niños de Rusia

El format que utilitza aquest documental és més convencional i periodístic. Al voltant d’unes entrevistes combinades amb material d’arxiu se’ns descriu la història viscuda per milers de nens espanyols que van ser evacuats durant la guerra civil per allunyar-los d’aquest conflicte.

Així, es recreen les experiències de forma cronològica que van viure diversos d’aquests nens evacuats. De cada fet que se’ns narra tenim diverses versions (entrevistes) que es complementen entre elles així com també a través de les imatges d’arxiu. A mesura que el documental avança es crea un dispositiu narratiu original i singular que fa que sembli que els personatges es van escoltant mútuament,
s’interrelacionen, no són entrevistes soles sinó que apunten cap a una direcció, com si fos una conversa entre els nens evacuats.

En aquest cas, per fer-ho més verídic, presenten els personatges (nom i cognoms, edat a la qual van ser evacuats, on viuen ara) en forma de testimoniatge ja que pel director és important que l’espectador (dispositiu espectatorial) consideri creïble la història perquè és un fet molt concret que va passar a diferència de En Construcción. Per això, la narració adopta una forma més seriosa i no tant d’autor ni d’experimentació.

Si parem atenció en la manera com està construït aquest documental hem de ressaltar la impressionant utilització i recopilació de les imatges d’arxiu. En tenen de moltes fonts diferents: imatges porvinents de Rússia, de Moscou, de fons propi dels entrevistats, entre altres. Això fa que puguin complementar amb imatges quasi tot el que els entrevistats van dient com si recreessin aquells espais de fa temps.

Una altra característica és el tractament humà dels entrevistats a través dels plans mitjos estàtics on ells van explicant el que els va passar cadascun en el seu espai actual. Les transicions bàsicament estan fetes per blocs de música amb imatges que s’intercalen de manera que les declaracions no es facin pesades.

En aquest cas l’actitud del cineasta es plasma molt en el muntatge, en la manera com reconstrueix els fets, on es manifesta la singularitat de la seva forma de visió que ens transmetre i la memòria històrica que hi és implícita.