Unió de Rabassaires

Emotiu homenatge d'Olèrdola a Josep Raventós Valldosera

Un monòlit recorda que va defensar els ideals de la República i va ser el primer alcalde escollit per sufragi universal

Redacció Olèrdola 19-06-2017 19:17 Lectures 2679
Emotiu homenatge d'Olèrdola a Josep Raventós Valldosera. Ajuntament d'Olèrdola

Emotiu homenatge d'Olèrdola a Josep Raventós Valldosera. Ajuntament d'Olèrdola

L’homenatge a Josep Raventós Valldosera, celebrat dissabte al migdia a Can Torres, ha estat tot un emotiu i documentat acte de dignificació i restitució de la figura de qui va ser el primer alcalde d’Olèrdola escollit per sufragi universal. Les explicacions de Josep Sesma, Jordi Catasús i Josep Tort, membres del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de l’Ateneu Mogenc, han permès conèixer la trajectòria vital, el compromís polític i l’aportació al municipi d’un home que va morir a l’exili, dissabte feia justament 76 anys, fugint de la repressió franquista. L’acte ha inclòs la descoberta d’un monòlit on es recorda que Raventós Valldosera va néixer l’any 1886 a Cal Míliu de la Barquera i va morir el 17 de juny de 1941 a l’exili, al poble francès de Melun. La placa fa constar que va ser el primer alcalde d’Olèrdola escollit per sufragi universal i va ser “defensor dels drets dels rabassaires i dels ideals de la República”. Durant l’acte també s’ha mostrat una fotografia de Josep Raventós Valldosera, cedida per la família

Margarita Castellví Raventós, néta de Josep Raventós Valldosera, assenyalava durant l’acte que a casa era com si no es volgués parlar de la vida del seu avi “degut al temor , sempre present, de la repressió”.  Margarita Castellví destacava que el seu compromís amb la República, com alcalde escollit democràticament, el va portar a haver d’abandonar la família i la terra que el va veure néixer “per l’exili més dur, que li va comportar la mort lluny dels seus i del seu país”. Castellví volia fer palés amb l’acte de reconeixement al seu avi que cal “reivindicar el record permanent d’aquest capítol de la història perquè mai més es torni a repetir res semblant”. Margarita Castellví expressava el desig “que la democràcia estigui sempre al costat del nostre poble i de la seva gent i que el demà ens porti un futur ple d’esperança pels valors democràtics, per la llibertat i per la pau”.

En les intervencions de Josep Sesma i Jordi Catasús es recordava que Josep Raventós va ser president de la Societat Cultural “L’Amistat” de Sant Pere Molanta. Es va casar amb Maria Romeu Rovira i va tenir dos fills. Va estar vinculat al republicanisme federal radical i l’any 1920 entra per primera vegada a l’Ajuntament com a conseller de la minoria, d’on serà destituït per la dictadura de Primo de Rivera. Com a regidor, una de les primeres accions que va fer va ser reclamar que el llibre de comptes estigués a l’ajuntament i fos consultable.

Com a dirigent de la Unió de Rabassaires dins del municipi, dóna suport a ERC. Encapçalant la llista d’aquesta formació, és escollit alcalde en les eleccions de 1931 i és reelegit en les de 1934, sent el primer alcalde d’Olèrdola escollit per sufragi universal. La premsa de l'època lloa la seva capacitat dialogant.

El govern estatal de la CEDA substitueix els ajuntaments escollits de manera democràtica en comissions gestores designades a dit. Amb la victòria del front d’esquerres, el febrer de 1936, es retorna la legitimitat als ajuntaments i Josep Raventós torna a l’alcaldia. Abans de l’entrada de les tropes de Franco, s’encamina cap a l’exili. Primer a Molins i després a França.

En la intervenció de Josep Tort, un dels membres del  grup de Recuperació de la Memòria Històrica de l’Ateneu Mogenc, es donava a conèixer que el mateix franquisme no va acusar a Josep Raventós d’ordenar cap detenció o participar en cap fet violent. Se l’incrimina “pels seus ideals, pràctica d’home d’esquerres i fidelitat a la República” i en cap moment “no se l’acusa d’actuar amb violència ni acritud”. També en la causa general que fa el franquisme contra els càrrecs de la República es fa notar que els diners de les collites incautades es van invertir en fer escoles i en  el camí de Moja a Vilafranca. Josep Tort va destacar que “si tenim democràcia” era per persones que com Josep Raventós “la van lluitar”. Recordant unes paraules de José Saramago, Tort assenyalava que cal recuperar la memòria històrica, “perquè es comença amb l’oblit i s’acaba amb la indiferencia”.

L’alcalde d’Olèrdola, Lucas Ramírez, agraïa la feina feta per l’Ateneu Mogenc i anunciava que en el proper ple municipal es preveu aprovar que la fotografia de Josep Raventós Valldosera estigui al saló de sessions de l’Ajuntament.

Durant l’acte Sergi Arnabat, besnet de Josep Raventós, va llegir el poema "Ara mateix" de Miquel Martí  Pol. També va intervenir  Antoni Palazón, en nom de l’Associació de  Veïns de Can Torres; i la presidenta de l’Ateneu Mogenc, Elsa Vila. La coral del Casal de la Gent Gran de Sant Pere Molanta va obrir l’acte interpretant “L’emigrant” i el va cloure amb “Els Segadors”.

Emotiu homenatge d'Olèrdola a Josep Raventós Valldosera
Eleccions municipals

Temps de voreres aixecades

Miquel Casellas

Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres