ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L’ANY DELS “ALMOGÀVERS I LA MALVASIA”

Fa un temps els regidors d’Acció per Sitges vam rebre la convocatòria per participar en un any de celebració. Deia la convocatòria: Volem celebrar que fa 700 anys, “en el mes de gamèlion de la segona indicció” (això és el mes de setembre de 1303), una companyia de catalans i almogàvers capitanejats per Roger de Flor arribava a Constantinoble per alliberar-la del perill turc; (...) en tornar d’aquesta aventura, segons diu la llegenda, arribà a Sitges un vi grec de la mà d’un almogàver, el guerrer del Mas del Pas de les Escales, que va portar els primers plançons de l’exquisida Malvasia procedent de l’illa grega Monemvassia (Grècia).

De seguida que ho vam rebre ens vam informar sobre qui eren i què van fer els almogàvers. Vam consultar la Gran Enciclopèdia Catalana i allà vam trobar el següent (el subratllat és nostre):
(...) Els almogàvers, mercenaris catalans del segle XIII, coneguts per les seves ràtzies (*) arreu de la Mediterrània oriental, van protagonitzar l’anomenada Venjança Catalana quan els grecs van assassinar el seu líder, Roger de Flor.

(*)Ràtzia: incursió armada en un territori per robar o destruir
I també: (...)Venjança Catalana, la. Nom amb el qual és coneguda l’acció vindicativa de l’assassinat de Roger de Flor, duta a terme pels almogàvers a Grècia (1305) (- almogàver). Decidida per Bernat de Rocafort, Ramon Muntaner i els altres caps de les forces catalanes, comportà depredacions i ràtzies que arribaren fins a les portes de Constantinoble mateix i que causaren horror als grecs, que en servaren el record, a nivell popular, fins als inicis del segle XX. GEC, vol. 15 pàg. 342.
De fet, en un fulletó ja publicat per la comissió, hem trobat això en paraules de Maragall:

EXPEDICIÓ DE CATALANS A ORIENT
I a bots i a empentes – la Grècia espantant,
Fins dalt de l’Acròpolis- pendó plantaran.
Joan Maragall (poema sense data)

Espantar, robar, destruir, horroritzar, depredar, violar, matar és el que van fer els almogàvers a Grècia. Van castigar severament la població civil, entre la qual dones i nens. Ara a Sitges els hem d’honorar?

La veritat és que no estàvem gens motivats per participar en uns actes que havien de representar la glorificació d’uns personatges que van ser protagonistes d’uns fets que van sembrar de por i destrucció unes terres i unes gents que l’únic error que havien comès era estar en un lloc de pas dels almogàvers. Conseqüents amb el nostre ideal pacifista i no violent Acció per Sitges no pot recolzar una iniciativa que posa en un lloc preferent uns personatges que, encara que fossin catalans, no són dignes de representar una cultura com la catalana que sempre s’ha distingit pel diàleg i per la tolerància. Ens sap greu no participar en una comissió que ha programat tants actes, molts d’ells molt meritoris i engrescadors però nosaltres fem objecció de consciència: no ens sentim representats per l’esperit guerrer i venjatiu d’aquests soldats més mercenaris que patriotes.

Encara més: ens sap greu que es vulgui potenciar la relació entre la nostra malvasia i aquests lamentables fets mitjançant el guerrer del Mas del Pas de les Escales, almogàver de professió. Ja que no vam tenir la sort que la malvasia la portés de Grècia un comerciant o un pagès o un turista medieval no cal que en fem promoció de la manera com aquest producte, del que ens sentim tan orgullosos, va arribar a Sitges .

També llegim en el fulletó que s’ha editat a propòsit:
(...) a Sitges celebrarem també que quan Catalunya manava, construïa un imperi.

Això també ens separa d’aquesta comissió. Què vol dir això? Que si l’imperi que es construeix és català ho hem de celebrar? És a dir, estem en contra de l’imperialisme americà, de l’imperialisme espanyol, de l’imperialisme de Hitler però NO de l’imperi català? Clar que és ben diferent la perspectiva de ser dominat o espectador a ser dominador. Però creiem que si els catalans no volem ser sotmesos per ningú tampoc no els devia fer gràcia a Grècia ser subjugats pels catalans. “El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú” diu la dita popular i la subscrivim totalment en aquest cas. No ens agrada l’imperialisme. Cap imperialisme. Ni tan sols el català.

També llegim en el fulletó:
“aquest episodi durant anys silenciat, ha esdevingut mite pel que suposà d’autoestima, orgull i cohesió d’uns homes i uns territoris en uns temps gloriosos per a la Corona catalano-aragonesa.”
No creiem que sigui gens gloriós aquest episodi. Més aviat al contrari. Fa pena. Hi ha altres episodis molt més gloriosos i dignes de ser exalçats com per exemple el sistema de monarquia parlamentària-pactista catalana, de les primeres d’Europa, o l’aportació de Ramon Llull a la cultura universal, que justament quan, en el 1303, els almogàvers anaven cap a Orient ell acabava de tornar-ne havent sembrat paraules sàvies de concòrdia i de pau. Si fóssim un país normalitzat ni silenciaríem ni glorificaríem els fets dels almogàvers: simplement el parlament de Catalunya demanaria disculpes oficials al govern grec pel que van fer uns avantpassats nostres que es van deixar endur pel sentiment arrauxat de la venjança violenta i criminal contra éssers innocents. És més no hi pot haver autèntic agermanament amb Monemvassia (Grècia) fins que aquest acte de desgreuge no hagi tingut lloc.

Acció per Sitges va néixer amb una profunda vocació democràtica, participativa i pacifista. Vam recolzar la Plataforma per la Pau, vam aprovar al Ple de l’Ajuntament una Moció de suport al Manifest de la Marxa per la Pau juntament amb d’altres grups polítics. No és contradictori amb aquest esperit commemorar les “gestes” (sic) dels almogàvers?