El tractament amb pell impresa en 3D serà possible a l’Estat a principis del 2018

El tractament de cremades amb pell creada mitjançant la tecnologia d’impressió en tres dimensions es començarà a implementar a l’estat espanyol a principis del 2018. Així ho ha anunciat el doctor Joan Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d’Hebron, on es troba una unitat pionera a nivell estatal i mundial en aquest tipus d’operacions. El doctor Barret ho ha explicat en el marc del 17è Congrés de la European Burn Association (EBA), que enguany se celebra a la Fira de Barcelona del 6 al 9 de setembre. Segons Barret, que serà nomenat nou president de l'organització, aquesta tècnica farà que el procés de creació de pell sigui "molt més ràpid", i això permetrà "prevenir infeccions i millorar la supervivència".

Tal com ha explicat el doctor, les 'bioimpressores' funcionen a través d'un programa informàtic que imprimeix alhora "el material de suport i la pell viva". "Ens hem d'imaginar el mateix que fan les impressores de materials, però en aquest cas amb cartutxos de cèl·lules vives", ha detallat. Tot i que té "molta versemblança amb la pell humana", Barret ha admès que encara queden avenços per fer, com ara produir vasos sanguinis, un fet que preveu que serà possible d'aquí 10 anys. En canvi, per aconseguir pell amb pigment caldrà "esperar alguna dècada més". "Anem cap a un cirurgia individualitzada i molt poc invasiva", ha declarat el pròxim president de l'EBA.

Actualment, els pacients que pateixen cremades són tractats amb teràpies que ajuden el propi cos a regenerar-se o bé amb la introducció de nous teixits. Aquests teixits poden ser sintètics, és a dir, fabricats de manera artificial en laboratoris farmacèutics, o bé biològics. En el cas dels biològics, es tracta de "pell viva i restes orgàniques" que es cultiven sobre un gel durant "molts dies". Gràcies a la tecnologia 3D, el cultiu serà "molt més ràpid" i es podrà escurçar la durada de tot el procés.

Segons el doctor Barret, "la pell cultivada actual salva vides i s'aplica en casos de fins al 90% del cos cremat". Tot i això, ha afegit que "la seva qualitat és baixa, i els millors resultats en cicatrius s'aconsegueixen amb pell sintètica".

Pla de catàstrofes europeu

Un altre tema rellevant del congrés és la creació d'un pla europeu de catàstrofes en l’àmbit europeu, que coordinarà el mateix doctor Barret. Aquest protocol ha de servir per reaccionar davant d'emergències que involucrin malalts amb grans cremades i sobrepassin la capacitat organitzativa d'un estat de la Unió Europea.

Davant d'una situació d'aquest tipus, s’enviarien uns "equips de triatge" encarregats de derivar els malalts a d'altres estats membres. El pla està pendent de ser ratificat per la Comissió Europea i pretén donar una millor resposta a tragèdies com la de l'incendi de la discoteca Colectiv de Bucarest, que el 2015 va causar 27 morts.