Les sis mil signatures aconseguides han aturat el 'Proyecto del Ministerio'

No podem dir que en aquest llarg procés, que va començar fa uns 14 mesos, l'Equip de Govern de l'Ajuntament ens ho hagi posat fàcil. Més aviat al contrari. Mentre la Plataforma intentava informar del Proyecto i copsar l'opinió dels ciutadans, l'Equip de Govern confonia l'opinió pública amb declaracions ambigües o inexactes quan no contradictòries. Així, doncs, en una primera entrevista amb Joan Manuel Duran, Regidor d'Hisenda, a principis d'octubre del 2000, se'ns diu que hi haurà diàleg per consensuar el projecte de regeneració de platges. No vam trigar, però, a llegir unes alarmants declaracions: l'alcalde de Sitges, Pere Junyent, va manifestar que “si aquest segon projecte s'ha de deixar en un calaix, no n'hi haurà un de tercer” (Diari de Vilanova, 20 d'octubre del 2000. p. 45), donant, doncs, per bo aquest projecte i tancant la porta a altres alternatives. Això va provocar un primer acte informatiu a la Biblioteca Santiago Rusiñol (25/11/00) i una 1ª fase de recollida de signatures en contra del projecte de regeneració. Aquest acte, al qual no va assistir cap representant de l'Equip de Govern, va originar un Ple Extraordinari (08/01/01) sobre el tema en el qual es va aprovar la constitució d'una Comissió de Seguiment per avaluar el projecte i veure, entre tots, les possibles alternatives.

Ens vam mantenir a l'espera de la convocatòria de la Comissió de Seguiment (la reclamàvem el 31/03/01 a L'Eco Per unes platges sostenibles, parlem i consensuem). Malgrat això, no se'ns convoca per participar en aquesta comissió (de fet, a hores d'ara, un any després, encara no hem estat convocats). Durant aquests mesos vam llegir i analitzar tot el gruix del projecte complet que l'Ajuntament va lliurar a les forces polítiques en aquell Ple. Al mateix temps, vam consultar persones expertes en el tema i vam obtenir informacions complementàries per proposar possibles alternatives.

A finals de maig en el telenotícies comarques de TV3 l'alcalde afirma que el projecte és assumible pel poble de Sitges (tenim la cinta per a qui la vulgui consultar). Al 16/06/01 hi ha la resposta a aquesta provocació: Sortim al carrer (ECO 16/06/01) i el 30/06/01hi ha l'acte informatiu de Miramar. El 14/07/01 Pere Junyent no té clar si permetre o no el retall del Passeig. Sembla que estigui disposat, en paraules del propi Junyent, a acceptar el replantejament en els "darrers 90 metres de passeig" (Eco 14/07/01, p. 25).

Després d'un estiu de recollida de més de 6000 signatures per part de la Plataforma i sense haver-nos reunit en la Comissió de Seguiment aprovada pel Ple del 08/01/01 Pere Junyent va a Madrid i torna dient que el Proyecto està aturat però sense haver aprofitat l’ocasió per plantejar al Ministre les directrius d'un projecte alternatiu. Ara el famós Proyecto s'ha aturat i nosaltres ens n'alegrem perquè era un mal projecte. Pensem que, sense els actes informatius, sense les 6000 signatures, la situació no seria la mateixa. Dubtem que el Ministeri posi a disposició de l'Ajuntament 1.500 milions de pessetes, sense condicions, per fer el projecte de regeneració que vulguem. Segurament s'haurà de negociar. I per anar a negociar hem de tenir clar a Sitges quines directrius satisfan la majoria de la població. Estem on estàvem fa un any. Demanem a l'Ajuntament, una vegada més, com venim fent des de fa molt temps, que parlem, que consensuem les directrius d'un nou projecte que accepti la participació ciutadana i que ho faci no únicament amb impuls sinó també amb urgència (deia Ginel que "en una setmana ens posarem a treballar fort" però ja ha passat més d'una setmana i aquesta fortalesa no l'hem vista per enlloc). A la gent de la Plataforma ens agradaria que demostressin envers nosaltres el mateix to dialogant amb el Ministerio de què ells fan gala perquè, de moment, no han estat capaços ni d'informar a la població ni de convocar-nos per parlar. Hi ha més de sis mil persones de les més diverses ideologies que ho esperem, que ho reclamem, i un poble, Sitges, que s'ho mereix.