Tot per la pilota.

Soc home de ràdio. És aquesta la que em desperta cada matí. Escolto l’informatiu mentre prenc el desdejuni. Parlen de futbol. Arribo a la Universitat. Saludo a un company que devora pàgines i pàgines que parlen de futbol. Arribo a la granja on tinc per costum fer el cafè. Tots els homes parlen. De futbol, és clar. Saben que a mi no m’agrada i no em busquen les pessigolles. Tanta benvolença, a voltes, es veu trencada quan un “amic”, armat amb un diari d’aquests que regalen, me’l replanta damunt la taula perquè vegi una noticia que parla, de futbol.

Arribo a casa, la feina és la feina. Poso la ràdio i la tele, aquesta sense so. Us prometo que no sé pas com s’ho fan... Escolto i veig futbol. Quan no dino a casa, gaudeixo de la companyia, de la penya caragolera, de la granja, de la que ja us he parlat. Però, quan soc a la llar, coincideix-ho amb l’Informatiu Migdia. No cal que que us digui que en els titulars de la capçalera, ja parlen de futbol.

Com que, des de fa molts anys, ja no tinc per costum berenar, aprofito per treballar sense entorpiments de cap mena. Apago la ràdio. Apago la tele. Procuro no llegir cap diari. Tot i que visc sol, tanco la porta, per si de cas... És quan m’arriba un sentiment de culpabilitat, com si hagués paralitzat el país...

Recordo que un dia va trucar-me un company per telèfon per preguntar-me si estava veien el partit? Llevat aquest incident, si voleu anecdòtic, arribem a l’hora de sopar.

Sopar, el que és diu sopar, sopo poc. Salvat els compromisos, sempre ho faig a casa. I és a casa on també tremolo. Si poso la tele hi haurà partit? Si endollo la ràdio, hi haurà en Puyal? I si no faig cap de les dues coses, sentiré com canten els gols per la balconada? En això, que vas a la nevera amb la intenció, no de posar-t’hi dins,.. d’agafar una cervesa. Te’n dons compte que no n’hi ha. Baixes al bar de la cantonada, i, quan encara no ets dins, sents: GOOOOOL!! Tot és ple de fum. No trobes el cambrer. El local sembla un rovell d’ou. Només un ésser d’una altra galàxia no sabria què estan fent tota aquella gent.

Quan desprès de molts esforços, arribes a casa amb la cervesa, sense la intenció de deixar-te la pell enlloc, surts al balcó i reflexiones encara que no vulguis... I et venen a la memòria moments viscuts. Essent l’encarregat d’unes instal·lacions esportives municipals, vaig escoltar com un pare deia al seu fill, mentre era jugant un partit de futbol: -A ese, mátalo!- O sentir un entrenador de futbol, d’un equip juvenil, dir-li a un jugador de la seva banqueta: -sal, i ve a por él- Quins són els gèrmens d’aquesta violència? I quins els responsables?

Esmorzem pilota, dinem pilota i els nens berenen amb els cromos de futbol... Us seré sincer, jo sopo pilota un cop a l’any. És la que més m’agrada de totes. Ho heu endevinat. La pilota de l’escudella de Nadal.