LA CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ - Arquitectures fantàstiques en l’art occidental

El CCCB tanca el cicle d’exposicions al voltant de l’imaginari arquitectònic dirigit per Pedro Azara amb LA CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ. ARQUITECTURES FANTÀSTIQUES EN L’ART OCCIDENTAL.

Després de Cases de l’ànima (1997, en què es mostraven maquetes de l’antiguitat i es reflexionava sobre les nocions antigues del fet d’habitar) i La fundació de la ciutat (2000, el plantejament de la qual girava al voltant dels mites de fundació de les ciutats del món antic), aquesta exposició presenta una selecció d’arquitectures imaginàries d’autors de totes les èpoques, des de l’antiga Roma fins als nostres dies.

L’exposició reuneix unes 80 obres d’art en diferents suports, que inclouen frescos, pintura, dibuix, fotografia o instal·lacions. El nucli central de la mostra gira al voltant del gènere del capritx arquitectònic, entre els segles XVI i XVIII, amb una representació dels millors pintors de les principals escoles europees: Monsu Desiderio, Vredeman de Vries, Van Delen, Codazzi, Francisco Gutiérrez, Marieschi, Bellotto, Hubert Robert.

Aquest conjunt es complementa amb una selecció de frescos pompeians procedents del Museu Arqueològic de Nàpols i una mostra d’artistes de les avantguardes històriques que han estat influïts per aquesta tradició pictòrica: De Chirico, Mario Sironi, Paul Klee, Paul Delvaux, Leon Spilliaert, Fernand Léger.

L’exposició també presenta el ressò d’aquests temes en alguns creadors plàstics actuals com ara José Manuel Ballester, Ann Veronica Janssens, Catherine Yass, Miquel Navarro, Olivo Barbieri o Cristina Iglesias, entre d’altres.

Les obres s’agrupen en set apartats temàtics on conviuen obres de diferents èpoques que permeten una lectura transversal de les arquitectures fantàstiques. Cadascun dels àmbits destaquen diferents trets que caracteritzen les arquitectures imaginàries, o les arquitectures reals retratades de tal manera que adquireixen un aspecte fantàstic.