RESUM OBITUARI 2017

L'exministra Chacón i els fiscals Maza i Romero de Tejada, entre les personalitats desaparegudes

Al llarg de l'any, també han mort el cantautor Pere Tàpias, els exconsellers Francesc Sanuy i Joaquim Molins, els periodistes Carles Capdevila, Patrícia Gabancho i José Luis Barcelona

ACN Barcelona 28-12-2017 23:55 Lectures 5092
RESUM OBITUARI 2017. EIX

RESUM OBITUARI 2017. EIX

En aquest 2017, han estat diverses les personalitats destacades que han desaparegut, com és el cas de l'exministra d'Habitatge i Defensa Carme Chacón el passat 9 d'abril; el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el 18 de novembre mentre es trobava a Buenos Aires i uns deu dies més tard el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada. Entre la classe política, destaca la pèrdua de l'exconseller de Comerç i Turisme i de Política Territorial i Obres Públiques i diputat de CiU al Congrés i Parlament, Joaquim Molins, i de l'exconseller de Comerç, Francesc Sanuy. En el món del periodisme i la cultura, han mort Carles Capdevila, exdirector de l''Ara'; Patrícia Gabancho, el radiofonista Pere Tàpies i el primer presentador de TVE Catalunya José Luis Barcelona; els artistes Joan Cirera, Francesc Luchetti i Carles Santos; i el filòsof Salvador Pàniker; a més dels empresaris Salvador Gabarró, Antoni Llorens i Casimiro Molins

Joan Cirera, actor - 4 de gener

L'actor manresà Joan Cirera va morir dimarts 3 de gener a la matinada als 74 anys en no poder superar una llarga malaltia. L'intèrpret havia participat en diverses produccions de TV3 com ara 'El cor de la ciutat', 'Porca misèria', 'Grand Nord' o 'La Riera'. Nascut el 1942, Cirera va iniciar-se al món de la interpretació als anys 60 a través de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. L'actor estava molt vinculat al teixit associatiu, cultural i artístic de Manresa i havia participat en diverses ocasions a la 'Innocentada'.

José Luis Barcelona, periodista - 8 de gener

José Luis Barcelona va ser el primer presentador de Televisió Espanyola a Catalunya. Va morir el 9 de gener a l'edat dels 84 anys. Nascut a la localitat aragonesa de Borja, Barcelona va entrar el 1959 als estudis de TVE de Miramar i va ser un dels pioners de la cadena. Va obrir les emissions saludant des del 'Balcó del Mediterrani', títol del primer programa que es va emetre des de la capital catalana per a tot Espanya. Barcelona va presentar nombrosos programes com 'Club Miramar', 'Mundo insólito', 'Club del martes', 'Orbe', 'Ésta es su vida', 'Eurofestival', 'Salto a la fama', 'Musical' i 'Carrusel del domingo'.

Joan Rodés, metge - 10 de gener

El metge Joan Rodés, catedràtic de Patologia Digestiva i un dels impulsors de la investigació mèdica a Catalunya, moria dimarts 10 de gener a l'edat de 78 anys. Rodés havia estat considerat un dels hepatòlegs més prestigiosos del món. Va ser director general i director d'investigació de l'Hospital Clínic i va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Recerca i la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva investigació en l'àmbit de les malalties hepàtiques.

Salvador Gabarró, empresari - 17 de març

L’expresident de de Gas Natural i president d’honor de la companyia, Salvador Gabarró, moria la matinada del divendres 17 de març a Barcelona als 81 anys. Gabarró, nascut el 1935 a Sant Guim de Freixenet i enginyer industrial de formació, va ser president de Gas Natural Fenosa durant dotze anys –des de l’octubre del 2004 fins al novembre del 2016, quan va ser substituït per Isidre Fainé- i va liderar la fusió amb Unión Fenosa, que va donar origen a la companyia Gas Natural Fenosa, una de les principals empreses energètiques de l’Estat i la primera en integrar gas i electricitat. També va ser president d’honor de l’entitat.

Antoni Llorens, empresari - 18 de març

El propietari de Lauren Films, Antoni Llorens, moria el dissabte 18 de març als 76 anys. Al llarg de la seva trajectòria professional Llorens va produir una quinzena de pel·lícules, algunes de tan destacades com 'Mujeres al borde de un ataque de nervios', de Pedro Almodóvar, Premi Goya a la millor pel·lícula el 1988 i nominada a l'Oscar. El 1997 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cinema, tot reconeixent la tasca de promoció de la indústria del cinema i la creació d'una xarxa de cinemes a Catalunya, així com la difusió de films catalans i de doblatges en català. A més, va distribuir el cinema de Woody Allen al país.

Salvador Pàniker, filòsof - 1 d’abril

El filòsof, enginyer, empresari i editor Salvador Pàniker va morir el dissabte 1 d’abril als 90 anys. Pàniker va ser fundador i director de l'editorial Kairós i president de l'Associació Dret a Morir Dignament d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles del 1977 va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de la UCD, però poc temps després va renunciar al seu escó. El filòsof havia estat reconegut amb el Premi Internacional de Premsa i el premi Godó Llana. Alguna de les seves obres més destacades són 'Los signos y las cosas', 'La dificultad de ser español', 'Conversaciones en Cataluña', 'Aproximación al origen' i 'Filosofía y mística'. De pare indi i mare catalana, Salvador Pàniker era germà del també filòsof Raimon Panikkar i Alemany.

Paco Pérez-Dolz, cineasta - 9 d’abril

El cineasta català Paco Pérez-Dolz va morir diumenge 9 d’abril a Barcelona als 95 anys. La pel·lícula més emblemàtica de la seva trajectòria fílmica va ser 'A tiro limpio', òpera prima del director, que s'ha convertit en un clàssic del cinema policíac. Amb més de cinquanta anys de carrera i una formació del tot autodidacta, Pérez-Dolz va tocar bona part de les branques de la indústria cinematogràfica, primer com a secretari de direcció, després com a ajudant de direcció i posteriorment com a productor de films industrials i cinema publicitari. Després de dirigir tres llargmetratges a la dècada dels 60, Pérez-Dolz va participar en la direcció de moltes pel·lícules. El cineasta també va exercir de mestre a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) entre el 1988 i el 1996. El 2014 va ser nomenat membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català.

Carme Chacón, política i exministra - 9 d’abril

L'exministra d'Habitatge i de Defensa Carme Chacón moria el diumenge 9 d’abril a Madrid. La socialista, de 46 anys, patia una malaltia cardíaca. Chacón, membre de l'executiva del PSOE i militant del PSC, va ser escollida diputada per Barcelona el 2000. El 2004 va ser nomenada vicepresidenta del Congrés dels Diputats fins que el 2007 va ocupar el càrrec de ministra d'Habitatge del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i el 2008 el de ministra de Defensa. De fet, va ser la primera dona al capdavant d'aquesta cartera. En el 38è congrés del PSOE, celebrat el febrer del 2012, es va presentar com a candidata a secretària general del partit. El seu rival va ser Alfredo Pérez Rubalcaba, davant del qual va perdre per 22 vots. Al Congrés Extraordinari del PSOE celebrat els dies 26 i 27 de juliol del 2014 va ser triada Secretària de Relacions Internacionals del PSOE fins al 2016, any en què va presentar la seva dimissió.

Pere Tàpies, radiofonista - 22 d’abril

El cantautor, radiofonista i gastrònom Pere Tàpias va morir el 22 d’abril als 70 anys a l'Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes. Natural de Vilanova i la Geltrú, Tàpias es deia en realitat Joan Collell i Xirau però va adoptar el sobrenom amb el seu primer disc. Va debutar al món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons, 'La Tia Maria' i 'El Progressista'. El seu estil informal i irònic no casava amb la seriositat de la Nova Cançó –de fet, no va ser acceptat als Setze Jutges- però això no li va impedir de triomfar en solitari gràcies a àlbums com ‘Si fa sol…’ (1976); ‘400 pendons’ (1979), amb la coneguda cançó 'La moto'; ‘Passeig del Carme’ (1980) o ‘Xàndals i barretines’ (1982). Tàpias va tocar diverses tecles i, un cop arraconada la cançó popular, va treballar al circuit català de Televisió Espanyola amb 'Què vol veure?' i a partir del 1993 a Catalunya Ràdio amb el clàssic espai 'Tàpias variades'. Molt arrelat a la seva ciutat, Tàpias també va ser durant 10 anys –entre el 2001 i el 2012- defensor de la ciutadania a Vilanova i la Geltrú.

Francesc Sanuy, polític - 22 de maig

L’advocat i exconseller de Comerç de la Generalitat Francesc Sanuy moria el 22 de maig als 81 anys. Llicenciat en dret per la Universitat de Perusa, Sanuy va tenir també una faceta de comunicador, com a locutor de l’Spanish Service de l’emissora britànica BBC. Entre d’altres càrrecs, Sanuy va ser membre de la junta directiva del Cercle d'Economia, cap del Departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i traductor de la Divisió Lingüística de l'ONU, a Ginebra. El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi. A banda, va publicar els assaigs i reculls d’articles '6 Milions d’innocents (Menys Uns Quants Espavilats)' (1999), 'Articles de Neteja' (2000), 'Informe Sanuy. Defensa del petit comerç i crítica de ‘La Caixa'' (2005), 'Els plats trencats. Banquers, polítics i ciutadans: culpables i víctimes de la crisi econòmica' (2010), 'Capitalisme Cibeles' (2012) i 'La banca sempre guanya' (2014), a més de les memòries 'Diuen que tinc memòria' (2015).

Carles Capdevila, periodista - 2 de juny

El periodista Carles Capdevila va morir el 2 de juny als 51 anys després d'una llarga lluita contra el càncer. Capdevila va ser un dels fundadors i director des del 2010 i fins el 2015. Durant la seva llarga trajectòria en premsa, ràdio i la televisió, va destacar per la innovació en els formats periodístics. També pel "gran sentit de l'ètica i de la dignitat", tal com va subratllar el jurat dels Premi Nacional de Comunicació que va rebre el 2016. Capdevila va dedicar els últims dies a fer visibles els 'herois' anònims que es dediquen a cuidar altres persones –com les infermeres i els metges- i havia publicat recentment el llibre 'La vida que aprenc' (Arcàdia), un dels més venuts del darrer Sant Jordi. Nascut als Hostalets de Balenyà el 13 d'agost del 1965 i llicenciat en Filosofia i Lletres, va fer els seus primers passos professionals a Ràdio Pista i al diari 'Avui'.

Juan Goytisolo, escriptor – 4 de juny

El passat 4 de juny, desapareixia l'escriptor Juan Goytisolo als 86 anys a Marràqueix, ciutat on residia des de feia anys. Goytisolo era autor d'una extensa obra que comprèn novel·les, contes, llibres de viatges, poesia, assaigs i articles periodístics (de fet, era col·laborador del diari 'El País'). Alguns crítics el consideraven el millor novel·lista espanyol viu de començaments del segle XXI gràcies a obres com 'Campos de Níjar', 'Señas de identidad', 'Coto vedado' o 'Makbara'. El 2008 el Ministeri de Cultura va atorgar-li el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectòria i el 2014 va rebre el Premi Cervantes. Era germà dels també escriptors José Agustín Goytisolo (1928-1999) i Luis Goytisolo (1935).

Francesc Lucchetti, actor - 7 de juny

L'actor català Francesc Lucchetti va morir als 73 anys com a conseqüència d'un infart. Nascut a Barcelona el 1944, era germà del també actor Alfred Luccheti, desaparegut el 2011. Un dels seus darrers papers va ser el de Mauri a la sèrie 'La Riera'. També havia participat a altres sèries de TV3 com Poble Nou o Laberint d'ombres. Francesc Lucchetti es va iniciar en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI. Va debutar com a dramaturg amb l'obra 'Mal viatge' (1989), dirigida per Lourdes Barba. També va intervenir en obres com 'Marat Sade', de P. Weiss; 'El balcó', de J. Genet; 'El cafè de la marina', de Josep M. de Sagarra, 'Maria Rosa', d'Àngel Guimerà; 'Damunt l'herba' i 'Titànic 92', de Guillem-Jordi Graells; 'El manuscrit, d'Alí Bei; 'Ai, carai', de J.M. Benet i Jornet; 'Els set contra Tebes/Antígona' (2002), sobre textos d''Èsquil' i 'Sòfocles', dirigida per H.Kurich; 'Lear', d'E.Bond, dirigida per Carme Portaceli, i 'Forasters', escrita i dirigida per Sergi Belbel.


Casimiro Molins Ribot, empresari - 25 de juny

El passat 25 de juny, moria el president de Ciments Molins, Casimiro Molins Ribot, als 97 anys a Barcelona. Molins va ser membre del consell d'administració de Ciments Molins durant 71 anys i va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en aquest grup. El 1945 va ser nomenat conseller i secretari del Consell d'Administració, el 1972 va assumir el càrrec de Conseller Delegat i, des del 1986, ostentava la presidència de la companyia. Molins era pare de sis fills i tenia 24 néts. El 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi. També va ocupar càrrecs en altres empreses i va ser conseller de Banco Popular i del desaparegut Banco Atlántico i president honorari de la Unió Europea d'Inversions.

Joaquim Molins, polític - 13 de juliol

Unes tres setmanes més tard, el 13 de juliol, moria el fill de Casimiro Molins, l'exconseller de la Generalitat i exdiputat de CiU al Parlament i al Congrés Joaquim Molins als 72 anys. Molins va ser conseller de Comerç i Turisme del 1986 al 1988 i de Política Territorial i Obres Públiques entre el 1988 i el 1993 i també va ser diputat al Parlament del 1984 al 1992 i també al Congrés dels Diputats del 1979 al 1986 i del 1993 al 1999, quan va deixar de ser portaveu de CiU a la cambra espanyola per presentar-se com a candidat a l’alcaldia de Barcelona en les eleccions del juny del 1999. Finalment, el 2001 va dimitir i es va retirar de la política. Aquell mateix any es va reintegrar a l’empresa privada i va recuperar el càrrec a Ciments Molins. El març del 2013 Molins va ser nomenat president del patronat del Gran Teatre del Liceu i també de la seva comissió executiva, fins al 2016, quan va deixar el càrrec per motius de salut. Aquest 2017 Molins va rebre la Creu de Sant Jordi.

Xavier Benguerel, compositor – 10 d'agost

El compositor Xavier Benguerel va morir als 86 anys el passat 10 d'agost. Considerada com una de les figures més rellevants de la creació musical catalana de la segona meitat del segle XX, va cultivar tots els gèneres musicals, des d'obres per a un sol instrument, passant per l'òpera, la cantata, l'obra simfònica o música de cambra. El compositor, fill del reconegut escriptor Xavier Benguerel i Llobet, va treballar fins als seus últims dies, ja que al maig passat estrenava 'El cementiri marí' de Paul Valéry, en què va convertir els seus versos en una obra simfònica d’aire cambrístic que es va estrenar al XVIII Festival de Música de Talteüll, al Rosselló. Autor de desenes d'obres, la que el va catapultar internacionalment va ser el 'Llibre Vermell', basada en els cants i dances del segle XIV guardades en el Còdex montserratí del mateix nom i que es va estrenar al Liceu el 1988.

Joan Colom, fotògraf - 3 de setembre

El 3 de setembre moria el fotògraf Joan Colom i Altemir als 96 anys. Nascut a Barcelona, Colom va ser un dels pioners del fotoperiodisme i reconegut pels seus reportatges a peu de carrer al 'barri Xino' de la capital catalana. De fet, ha estat considerat el gran renovador de la fotografia de postguerra espanyola i l'autor més representatiu de la 'nova avantguarda' dels 50-60, juntament amb Català Roca, Miserachs, Maspons, Pomés i Colita. Colom –que va abandonar voluntàriament la fotografia el 1964 per no tornar-hi fins als anys 90- va rebre premis com el Nacional de Fotografia, el 2002; la Medalla d'Or al Mèrit Cultural per l'Ajuntament de Barcelona, el 2003; el Premi Nacional d'Arts Visuals de la Generalitat, el 2005, i la Creu de Sant Jordi, el 2006. L'any 2012, el fotògraf va donar tota la seva obra al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Es tracta d'un arxiu format per més de 9.000 fotografies en paper, a més de negatius, una pel·lícula de 8 mm i tota la seva documentació personal.

Jacint Borràs, polític - 12 de setembre

Al mateix mes, concretament el dia 12 de setembre, va morir Jacint Borràs, un dels fundadors de Convergència i pare de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge destituïda pel govern espanyol, Meritxell Borràs. Natural de l'Hospitalet de Llobregat, Jacint Borràs va morir als 84 anys víctima d'un càncer. Durant el congrés de refundació de CDC l'estiu passat, el seu partit va acordar que es quedés com a president del partit després de la transició cap al Partit Demòcrata, junt amb Carles del Pozo, com a responsable de les finances, i Roser Olóndriz, defensora del militant. A més de la seva vinculació en la fundació de Convergència, Borràs també va ser directiu del Futbol Club Barcelona durant l'etapa d'Agustí Montal a la presidència i al cap d'uns anys amb Joan Laporta.

José Manuel Maza, fiscal - 18 de novembre

El passat 20 de novembre va morir el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, als 66 anys a Buenos Aires (Argentina), on va estar ingressat per una infecció. Maza havia viatjat a l'Argentina per participar a l'assemblea general ordinària de l'Associació Iberoamericana de Ministeris Públics (AIAMP), del 15 al 17 de novembre, i on havia estat nomenat nou secretari executiu de l'AIAMP. El fiscal general de l'Estat es va començar a sentir indisposat feia un parell de dies i els metges van aconsellar el seu ingrés hospitalari per ser atès "d'un procés d'infecció". Una de les últimes aparicions públiques de Maza va ser el passat 30 d'octubre per informar que la Fiscalia s'havia querellat contra el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i la resta de consellers del Govern per delictes de rebel·lió, sedició i malversació. El dia 2 de novembre Junqueras, Turull, Romeva, Rull, Borràs, Mundó, Bassa i Forn van ingressar en presó preventiva després de declarar davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. Turull, Romeva, Rull, Borràs, Mundó, Bassa van sortir de la presó el dia 4 de desembre.

Prèviament, el fiscal general de l'Estat també havia interposat querelles per sedició i rebel·lió contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa. En aquest cas, el Tribunal Suprem va ordenar presó sota fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell, que va passar una nit al centre penitenciari. Els altres investigats van evitar la garjola amb una fiança de 25.000 euros a pagar en el termini d'una setmana, a excepció de Joan Josep Nuet que va quedar lliure sense mesures cautelars.

Maza també va presentar la denúncia contra els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que va acabar amb els dos líders de les entitats sobiranistes en presó preventiva des del passat 16 d'octubre per ordre de la jutgessa Lamela.

José María Romero de Tejada, fiscal - 27 de novembre

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, moria el dilluns 27 de novembre a la Clínica del Pilar de Barcelona als 69 anys a causa d'una pneumònia. Romero de Tejada ocupava el càrrec des del juliol del 2013, en substitució de Martín Rodríguez Sol, a qui va expedientar per haver-se mostrat a favor d'una consulta sobiranista legal. Va presentar, per ordre de l'aleshores fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, la querella contra l'expresident Artur Mar i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N. José María Romero de Tejada era llicenciat en dret per la UB (1970) i va accedir a la carrera fiscal el 1974. La seva primera destinació va ser la Fiscalia de l'Audiència de les Balears, amb seu a la ciutat de Palma. L'agost de 1974 va ser destinat a la Fiscalia de l'Audiència de Barcelona, on el 1994 va ser nomenat coordinador territorial de la Fiscalia de Barcelona. El 1996 va ser nomenat president de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta i al febrer de 1997 va ser nomenat tinent fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La seva mort va tenir lloc deu dies després del traspàs del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per una infecció renal mentre es trobava a Buenos Aires.

Patricia Gabancho, escriptora - 28 de novembre

L'escriptora i periodista Patrícia Gabancho moria el dimarts 28 de novembre als 65 anys en un hospital de Barcelona en no poder superar un càncer. Gabancho, nascuda a Buenos Aires, residia a Catalunya des del 1974, on va arribar amb 22 anys. Des de jove va mostrar interès per la llengua i la realitat catalana i va col·laborar en nombrosos mitjans catalans, com per exemple el diari 'Ara', 'El País' i 'Nació Digital', a més d'algunes emissores de ràdio i televisió, on també participava en tertúlies. També va escriure una vintena d'obres relacionades amb la situació política a Catalunya. A més, el 2012 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la 'La néta d’Adam'. D'altra banda, l’any 2014 va ser elegida vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès, càrrec que va ocupar fins a aquest any, sota la presidència de Jordi Casassas.

Carles Santos, compositor - 4 de desembre

El 4 de desembre va morir l'artista vinarossenc Carles Santos als 77 anys d'edat, per causes que no van transcendir. Santos va ser compositor i director musical però també va exercir altres disciplines artístiques com la fotografia i el cinema, la literatura i l'escultura. Entre el seu palmarès destaca el premi Nacional de Música de Ministeri de Cultura en la modalitat de composició, els premis Nacionals de Composició i teatre de Catalunya i el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional. Santos també havia rebut la Creu de Sant Jordi i el Miquelet d'Honor de la Societat Coral El Micalet de València. 

Festes de Sant Joan

Convivència amb i sense petards

Susana Giménez Buendía

A vegades, és tant apassionant com complex conviure en societat. Hi ha una estreta línia entre el respecte i les llibertats dels individus

ENQUESTA WEB

Les obres més importants realitzades per la Demarcació de Costes de l'estat han convertit l'esplanada on hi aparcaven els vehicles en un sistema dunar que evitarà l'erosió natural i que ha permès convertir aquesta platja semiurbana en una platja natural.

Com valores la naturalització de la platja del Far de Vilanova?

Molt bé
Malament
M'és indiferent