Francesc Badia |
04-11-2003 17:42
El sentiment de basarda lassociem amb allò que ens és desconegut, tot i sabent que és una bajanada sentir temor per coses que desconeixem. Aquest seria el sentit empíric de la frase que, dit sigui de pas, poques vegades correspon a lafecció col·lectiva. Ara bé, quan existeixen sospites que els mateixos perjudicats es molesten a ocultar, la situació es torna preocupant. I, la por, que és altament contagiosa, es col·lectivitza.
Jo he sentit dir, a gent que ha viscut una guerra, que la por és sana. No sé, la veritat, en què deurien estar pensant. Dels diferents tipus de por que deu haver, no els conec tots, el pitjor podria ésser el de la impotència. El no poder fer-hi res en una situació de risc.
Per exemplificar larticle i vestir-lo dactualitat, sense por, hi posarem fil a lagulla.
Perquè estem cagats de por? Perquè tenim por destimar? Podem dir-li a la nostra parella, desprès de vint anys de convivència, que faci servir el condó en tenir la sospita de que sho fa amb altri? Perquè tenim por del passat, de la incertesa del present i de planificar el futur? Som el que hem estat. No cal amargar-ho, ni avergonyir-se pensant en que la podem tornar a cagar. Tindrà raó en Fromm quan diu que tenim por a la llibertat?
No. Si acabarem tenint por de nosaltres mateixos!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
