El pollastre de la discòrdia.

Tot i que els meus hàbits culinaris són altri, estava menjant pollastre fregit al Kentuky i anava calculant, digueu-me “tonto”, el preu de cost d’un pollastre, en origen. Dic pollastre, no pollastre del Prat.

Els meus càlculs anaven encaminats al preu per peça, no pas per quilo, i, en funció del que jo havia pagat. Us tinc que dir que em sortien a dos euros, per unitat. Vaig pensar, tot d’una... Aquesta gent els té que criar, perquè quin criador pot ser tant beneit per vendre el pollastre a aquest preu? I si arribo a fer el càlcul per pes? Em guaito el pollastre. No me l’imagino amb les patates fregides per cresta i les bossetes de quetxup penjant de la cua, per torna. No. La beguda i les patates són obsequi de la casa! Si més no, en el cas on intervé el pollastre.

El més curiós és que en aquests establiments, el negoci, no el fan venen pollastre. Els quartos, els fan venen patates fregides, cola i cervesa. El jovent se’n fa un tip, i, ells, es fan un tip de fer negoci.

Fins aquí , l’article.

Ara, per aquells que no l'haguéssiu vist, podeu demanar una còpia a TV3 del últim “30 minuts”. Per allò de la casualitat, també el dedicaven al pollastre, tot i que jo ja me’l havia menjat...