El Cep i la Nansa, presenta la novel.la de Ton Creus,

El passat dilluns, 3 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre es va presentar la darrera novel•la de Ton Creus, L'home del quiosc, editada per "El cep i la nansa edicions".
El lloc era insòlit: la magnífica tenda de vins de cal Cisa, meitat dèco, meitat "bodega de sempre", del carrer de la Princesa de Barcelona, va acollir la presentació del llibre. L'editor, Quicu Mestres, va fer la introducció dels dos ponents: l'actor Sergi López i el magistrat Joan Francesc Uría.
Mestres va explicar que, en aquesta ocasió, havia volgut fugir de la presentació del llibre feta per expers en la matèria, i que optava per la visió estrictament personal dels dos presentadors del llibre, des d'angles molt diferents.
I va ser així. El Sergi López va ressaltar que era una novel•la “d'esquerres”, molt cinematogràfica, i que li havia sorprés favorablement veure que era una novel•la policíaca d'un aire molt diferent a l'estil americà d'avui, com més verosímil. Remarcà que s'ho havia passat molt bé llegint-la i la va recomar.
El Joan Francesc Uría així com d'entrada, va asseverar que tots els personatges eren uns “fills de puta”, terribles. No n'hi havia cap de bo. Davant de les protestes de l'autor, negant-ho, acceptà que n'hi havia una de bona, i un de mig bo, però els altres…
També va afegir que "eren rossos?" li havia agradat molt, però que en ,L'home del quiosc, l'autor havia millorat.
L'autor va acabar l'acte explicant per què havia dedicat el llibre a la Mima.
Va agrair l'esforç de l'editor, la generositat dels dos presentadors de luxe, i l'acollida que la magnífica Tere Duran, la bodeguera celestial, els havia brindat.
Acabà amb l'agraïment al públic que omplia el local de gom a gom, aportant una humanitat diversa: veïns del barri, la colla de Vilanova i la Geltrú, jutges i advocats, traductors nord-americans, mestres, amics en general, una pila de gent civilitzada, tolerant…
Els que vam tenir la sort de beure'ns la copa d' extraordinari Soneto(obsequi de cal Cisa ), compartint-la amb aquell públic tan amable, vam passar un molt bon vespre de tardor.
Amb l'aroma de les botes centenàries, i amb el bàlsam d’una bona literatura.