Jocs x la Salut Mental

Les persones amb problemes de salut mental mostren més sentiment de col·lectivitat, segons un estudi

270 voluntaris de la comunitat de la salut mental a Catalunya han participat en aquesta recerca de ciència ciutadana

Imatge general de l'espectacle d'acrobàcies que s'ha fet a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental al turó de la Seu Vella de Lleida . ACN

Imatge general de l'espectacle d'acrobàcies que s'ha fet a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental al turó de la Seu Vella de Lleida . ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Les persones amb problemes de salut mental mostren més sentiment de col·lectivitat i desenvolupen, per tant, un paper clau en el model d'atenció comunitària. És una de les conclusions de la recerca Jocs x la Salut Mental, un projecte de ciència ciutadana que analitza les interaccions entre persones amb problemes de salut mental, familiars i cuidadors. La recerca s'ha dut a terme mitjançant uns jocs digitals en què van participar 270 individus que conformen l'ecosistema d'atenció i cura en salut mental: primera persona (62,6 %); cuidadors, tant professionals com no professionals (25,6 %), i altres, com ara amics o familiars (11,9 %). Per completar la recerca es van fer 45 sessions en 4 ciutats de Catalunya (Lleida, Valls, Sabadell i Girona) entre el 2016 i el 2017.

Així, segons aquest treball les persones amb trastorn mental fan l'esforç més gran per contribuir al benestar comú, tot i que també són les més exposades i vulnerables. Les seves decisions en els jocs revelen confiança, reciprocitat, cooperació i sentiment de col·lectivitat. D'altra banda, l'estudi també revela que la cooperació i l'optimisme dels cuidadors i professionals són elements clau per a la comunitat.

Tal com explica Josep Perelló, investigador de la UB i director de la recerca, el col·lectiu de persones amb trastorn mental és el que fa més esforços per "assolir l'objectiu col·lectiu", i marca, així, un paper "destacat" per al bon funcionament de l'ecosistema. Perelló també ha opinat que la seva major predisposició a contribuir en una acció col·lectiva es pot veure com una manera de reclamar "el seu lloc en la comunitat".

D'altra banda, quasi 8 de cada 10 cuidadors professionals i no professionals van actuar de manera cooperativa, i en el 65% dels casos esperaven que el mateix company també cooperaria. Perelló afegeix que el grau elevat de cooperació i optimisme dels cuidadors és "fonamental" perquè consolida el seu rol "essencial" en el model comunitari d'atenció en salut mental.

Per als impulsors de l'estudi els resultats constitueixen un punt de partida i un "cas d'èxit" per discutir propostes concretes orientades a promoure la inserció social de les persones amb problemes de salut mental, segons ha explicat Xavier Trabado, vocal de la Federació Salut Mental Catalunya i un dels familiars que han participat en la recerca.

El dispositiu experimental, implementat amb tauletes electròniques, simula interaccions socials estratègiques basades en la teoria de jocs i planteja dilemes socials que posen en tensió l'interès individual i el bé comú.

Els experiments es van dur a terme durant el 2016 en un entorn sociabilitzat i en condicions quotidianes, com ara en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental o en un club social.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local