PER UN NOU MODEL SANITARI AL GARRAF

El Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, va visitar al setembre passat l’hospital comarcal de Sant Camil per tal d’elaborar el nou model sanitari del Garraf. Tal com expressa Emili Vilar, gerent de l’hospital durant onze anys, en declaracions al diari El Punt, el problema és que el pressupost està tancat, i, en canvi, la demanda creix. Aquest és un problema que succeeix arreu del país. El cert és que aquesta zona està creixent a un ritme superior que la resta. Per això s’ha dit a la Generalitat que els recursos són molt justos, i que s’haurien de revisar.

A Sitges tenim un ambulatori al límit de la seva capacitat, que no ha pogut absorbir l’augment de població. Hem d’anar a Vilanova per qualsevol prova mèdica, podem esperar més d’un mes per ser atesos per un especialista, han suprimit serveisa l’hospital de Sant Antoni Abad i les urgències de l’hospital de Sant Camil estan massa sovint col·lapsades.

L’arrel del problema és la poca inversió dedicada a la salut, un dret reconegut i que determina la qualitat de vida de les persones.Segons un informe de l’OCDE 2003, Espanya és el penúltim país de la UE en despesa de salut per habitant,1.600dólars. Als EEUU, per exemple, és de 4.887dòlars, a França 2.561dòlars i a Itàlia és de 2.212 dòlars. La inversió espanyola respecte al PIB (7,5%) també està per sota de la mitjana de la OCDE (8,4%) i l’augment dedicat per Espanya des del 1990 va ser de 0,8% del PIB front a la mitjana de l’1,1% del PIB en el conjunt de països desenvolupats.

A Catalunya la situació empitjora. La despesa sanitària pública com a percentatge del PIB és la més baixa de la UE. Segons dades del catedràtic de Polítiques públiques de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, al seu treball L’estat del benestar a Catalunya, a l’any 1999 aquest percentatge era del 4,9% i si tenim en compte que la despesa pública en farmàcia és del 20%, un cop descomptada, tenim que la despesa sanitària no farmacèutica a Catalunya és un 3,92% del PIB.

El futur govern que sorgeixi de les properes eleccions del 16 de novembre hauria de tenir una política decidida a favor de la sanitat pública. Això no s’aconsegueix amb grans frases grandiloqüents sinó amb un augment significatiu i constant en el temps de les inversions en els propers pressupostos fins a situar Catalunya, com a mínim, a nivell europeu. No creiem adequat que es doni suport a uns pressupostos generals de l’estat que any rera any retallen la despesa social a favor del dogma del dèficit zero que ja està sent qüestionat pels grans d’Europa, Alemanya i França. El superàvit pressupostari no es pot produir mai i menys a costa de la reducció sistemàtica d’inversions en serveis públics tan bàsics com la sanitat.

Així les coses, els municipis ens trobem sense competències ni finançament suficients per poder desenvolupar l’estat del benestar, un component molt important del qual és la sanitat. És necessària una descentralització autèntica cap a les administracions locals ja que són les més properes als ciutadans i una actuació coordinada des del punt de vista comarcal. El Pla de mandat de l’equip de govern de Sitges i el del Consell Comarcal del Garraf contemplen actuacions en aquest sentit i, des de la nostra formació, els demanem que treballin per millorar la situació sanitària del Garraf i així aconseguir que la qualitat de vida dels seus habitants sigui, com a mínim, l’homologable als estàndards europeus.