Acció per Sitges |
06-11-2003 18:17
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, va visitar al setembre passat lhospital comarcal de Sant Camil per tal delaborar el nou model sanitari del Garraf. Tal com expressa Emili Vilar, gerent de lhospital durant onze anys, en declaracions al diari El Punt, el problema és que el pressupost està tancat, i, en canvi, la demanda creix. Aquest és un problema que succeeix arreu del país. El cert és que aquesta zona està creixent a un ritme superior que la resta. Per això sha dit a la Generalitat que els recursos són molt justos, i que shaurien de revisar.
A Sitges tenim un ambulatori al límit de la seva capacitat, que no ha pogut absorbir laugment de població. Hem danar a Vilanova per qualsevol prova mèdica, podem esperar més dun mes per ser atesos per un especialista, han suprimit serveisa lhospital de Sant Antoni Abad i les urgències de lhospital de Sant Camil estan massa sovint col·lapsades.
Larrel del problema és la poca inversió dedicada a la salut, un dret reconegut i que determina la qualitat de vida de les persones.Segons un informe de lOCDE 2003, Espanya és el penúltim país de la UE en despesa de salut per habitant,1.600dólars. Als EEUU, per exemple, és de 4.887dòlars, a França 2.561dòlars i a Itàlia és de 2.212 dòlars. La inversió espanyola respecte al PIB (7,5%) també està per sota de la mitjana de la OCDE (8,4%) i laugment dedicat per Espanya des del 1990 va ser de 0,8% del PIB front a la mitjana de l1,1% del PIB en el conjunt de països desenvolupats.
A Catalunya la situació empitjora. La despesa sanitària pública com a percentatge del PIB és la més baixa de la UE. Segons dades del catedràtic de Polítiques públiques de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, al seu treball Lestat del benestar a Catalunya, a lany 1999 aquest percentatge era del 4,9% i si tenim en compte que la despesa pública en farmàcia és del 20%, un cop descomptada, tenim que la despesa sanitària no farmacèutica a Catalunya és un 3,92% del PIB.
El futur govern que sorgeixi de les properes eleccions del 16 de novembre hauria de tenir una política decidida a favor de la sanitat pública. Això no saconsegueix amb grans frases grandiloqüents sinó amb un augment significatiu i constant en el temps de les inversions en els propers pressupostos fins a situar Catalunya, com a mínim, a nivell europeu. No creiem adequat que es doni suport a uns pressupostos generals de lestat que any rera any retallen la despesa social a favor del dogma del dèficit zero que ja està sent qüestionat pels grans dEuropa, Alemanya i França. El superàvit pressupostari no es pot produir mai i menys a costa de la reducció sistemàtica dinversions en serveis públics tan bàsics com la sanitat.
Així les coses, els municipis ens trobem sense competències ni finançament suficients per poder desenvolupar lestat del benestar, un component molt important del qual és la sanitat. És necessària una descentralització autèntica cap a les administracions locals ja que són les més properes als ciutadans i una actuació coordinada des del punt de vista comarcal. El Pla de mandat de lequip de govern de Sitges i el del Consell Comarcal del Garraf contemplen actuacions en aquest sentit i, des de la nostra formació, els demanem que treballin per millorar la situació sanitària del Garraf i així aconseguir que la qualitat de vida dels seus habitants sigui, com a mínim, lhomologable als estàndards europeus.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!