L’home del quiosc, a la manera “dixi/action” i a Vilanova i la Geltrú

Aquest dissabte 15 de novembre, a la sala dels miralls del Foment Vilanoví, i en sessió doble, vam assitir a una interessants experiència de recreació literària. El motiu, la presentació del llibre de Ton Creus Virgili, L’home del quiosc, i la proposta, un muntage original fonamentat en la confluència d’imatges, músiques i narració oral, per tal d’endevinar el temps, l’espai, el “climax” i el temparament de la novel•la. Tot un repte. Un exercici, però, que pels qui hem seguit les realitzacions “made” El Cep i la Nansa edicions, estavem segur que reeixiria. Així va ser, i amb escreix. I és que la base era sòlida. La magnífica novel•la de Ton Creus, desplega , amb plena eficàcia, les veus clàsiques de la narrativa al servei d’una història que colpeix des d’un bon començament, i això, facilita la recreació interpretativa desde registres diferents.

Anem, però, a donar breu notícia del que es va veure i sentir. Les sales de la Casa Ramona, seu provisional del Foment Vilanoví, oferien amb tot el seu esplendor els seus espais preparts en l’ocasió d’aquesta “Dixi/Action” ( aixì s’intitulava la proposta). A les vuit en punt, les llums de la Sala del miralls s’apagaven, al mateix temps que la rotunda veu de Tom Waitts, ens introduïen les poètiques imatges d’una de les moltes inobidables escenes de, The Third Man, amb Joseph Cotten i un Orson Welles que ens feien un primer plicar l’ullet , com si ens diguessin: compte amb el vostre home del quiosc. Primers indicis, i primeres invocacions. L’assessinat: existència i destí. I tot seguit la interpretació d’un primer fragment de la novel•la. Una il•luminació enfàtica, insinuava el rostre d’unes lectores i d’un lectors interprets. Carme Jariod ( la narradora), Esperança Avinyó ( la jutgessa), Enric Andeu ( el forense, el Vidal, i el porter), Joan Collell( el sergent Alarcón), i el mateix autor de la novel•la Ton Creus (el comissari Fidel Ramos), i que sota la direcció de Rosa Mercader, van ser unes bones i uns bons trasmissors de la paraula escrita. A partir d’ara s’aniran encadenat, més seqüencies de cine ( Fargo, Carne Tremula, Charada, etc..) més sequëncies de música (Lou Reed, Leonard Cohen,etc..) i més sequëncies de novel•la, tot amb bon ritme i acurada sensibilitat, que ens sumergeixen en un univers com de sommi. Unes imatges de Sergi López, amb el seu magnífic Harry, donen pas a les paraules, fora de guió, de l’autor i l’editor. Sona com un tro, Maria Jimenez, amb unes imatges de fons, obra de la fotògrafa Rita Lamsdorff , dels qui han participat activament amb la “Dixi/Action”. Primer Temps. Es respirava agitació íntima, i una entusiàtica acollida per part del públic assitent que fou nombròs

En la sessió nocturnal, els indicis i invocacions s’orienten cap a la passió carnal, amorosa. I és que en l’home del quiosc, hi són. A la taula d’interpretació, s’incorpora Núria Valls( la narradora) i s’hi mantenen, Joan Collell( el Mas), i Ton Creus ( el Saio) i Carme Jariod ( L’Anna). La cosa puja de tensió, amb ajuts inestimables com els de Visconti, Ricardo Franco, Mozart. Toti Soler.

En resum, una vetllada inoblidable, que va comptar, també, amb els bons oficis d’Adriana Alias, com a regidoria, els Joan de Springsprojeccions, i l’assessorament musical de Bertrans’s family, i d’imatge de Carles Castro.

Creiem,doncs, que tant la novel•la, l’home del quiosc com la “la Dixi / Actions” tenen un gran futur per endavant.