PER UNA VIALITAT I ZONIFICACIÓ SOSTENIBLE

Aquests dies estem parlant en la Comissió de Seguiment del Pla General de vialitat i de zones verdes. Convé ara que revisem alguns dels conceptes que creiem d’aplicació en el Pla General que està en procés de revisió. El primer que volem posar sobre la taula és la importància que té la connexió d’espais protegits, lliures, zones verdes per entendre’ns. Ja ho diu un text de la Generalitat a l’hora de parlar de Política Territorial:
Cal garantir, especialment a la terra baixa, la permeabilitat territorial i la connectivitat del sistema d’espais oberts (PEIN, espais protegits i espais agro-forestals) evitant la seva fragmentació en espais aïllats de petita dimensió.

Cal garantir (...) els connectors biològics de Catalunya.
(TERRITORI I MOBILITAT Document per a la fase de consulta de l’AGENDA 21 CATALUNYA)
És per això que hem demanat i demanem una planificació territorial comarcal per tal de connectar l’espai d’Els Colls Miralpeix, que volem protegit, amb el Parc Natural del Garraf. Així mateix dins la vila creiem molt interessant, en la mesura que es pugui, la connexió entre zones verdes.

Aquest document a l’hora de parlar de mobilitat i transport diu que cal planificar incorporant una avaluació ambiental estratègica a la xarxa bàsica d’infrastructures de gran capacitat potenciant les infrastructures ferroviàries.

Aquesta avaluació ambiental és imprescindible perquè ens ha de dir quins són els millors traçats per tal de minimitzar l’impacte sobre el territori. D‘altra banda potenciem les infrastructures ferroviàries quan:
A) Soterrem la via del tren creant la possibilitat d’un Park and Ride (és a dir un aparcament dissuasori per deixar el vehicle particular i utilitzar el transport públic)
B) Fem gestions per obtenir un abaixador a Terramar- Can Pei (amb Park and Ride d’abast comarcal: Puigmoltó, Ribes, Olivella, urbanitzacions circumdants,...)

Hi ha també un document molt interessant de Ole Thorson, Pau Noy i Joan Estevadeordal El ciutadà respectuós amb la seva mobilitat (Papers de Sostenibilitat, número 10 - juny del 2003) en el qual desmunta algunes de les falses creences a l’hora de parlar de mobilitat sostenible:
Molts alcaldes argumenten que, atès que la indústria de l’automòbil suposa un 15% del PIB del país, s’ha de facilitar la circulació al major nombre possible de cotxes privats. (...)

És fals perquè, a igualtat de recorregut, un passatger que fa servir el transport públic crea el doble de llocs de treballs que un altre que empra el cotxe. (...) Un altre problema de les ciutats és la fe en les grans inversions en formigó com el més beneficiós per a la societat.
(...) Els responsables de les ciutats consideren que atenen adequadament els desigs del ciutadà si aposten per una velocitat de moviment per als usuaris del cotxe privat, per més que perjudiqui la velocitat comercial i la dels ciutadans que es mouen amb altres mitjans de transport (a peu, en bicicleta o en autobús).

L’experiència ens diu que com més facilites el desplaçament massiu en cotxe per l’interior de les ciutats abans les col·lapses. Cada vegada serà més així, hi haurà més i més cotxes i com més facilitats els donem per circular per l’interior de la vila més es faran senyors de la vida ciutadana. Potser el que cal és justament petites inversions per millorar els desplaçaments a peu o en bicicleta com a alternativa a aquesta tendència. És més beneficiós per al conjunt dels ciutadans, sobretot en sectors urbans colmatats que la majoria dels desplaçaments es realitzin a peu o en bicicleta. Cada dia es veuen a Sitges més ciutadans que utilitzen la bicicleta, fins i tot per dur els seus fills a l’escola. Per què no potenciem aquest mitjà de transport juntament amb el transport públic en el Sitges del futur?

Andreu Bosch
Regidor d’Acció per Sitges