Anorèxia i Família

Un estudi conclou que les mares de pacients amb trastorns alimentaris senten més culpa que els pares

La Taula de Diàleg presenta la campanya 'Implica't a favor de la prevenció

Anorèxia. EIX

Anorèxia. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Una enquesta elaborada dins dels treballs 'Anorèxia i Família' de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària conclou que els sentiments de culpa, ràbia i por s'accentuen molt més entre les mares de pacients que entre els pares. Es tracta, segons la directora de l'ACAB, Sara Bujalance, d'una "sobre-reacció motivada per la major implicació en la malaltia" i que són "reaccions però no són útils per fer un acompanyament aconsellable al pacient". En aquest sentit, el coordinador de l'estudi, Fernando Fernàndez-Aranda, ha recomanat "no assumir un paper controlador sinó d'acompanyament del seu fill malalt" i "deixar-se assessorar pels professionals. Paral·lelament, la Taula de Diàleg ha posat en marxa la campanya 'Implica't' per conscienciar de la importància d'implicar-se en la prevenció i en la recuperació dels trastorns alimentaris. A Catalunya, hi ha 28.000 joves i adolescents que pateixen algun tipus de trastorn alimentari.

Per estudiar el rol de la família cuidadora, s'ha dut a terme una enquesta a familiars malalts amb trastorns alimentaris que analitza les motivacions i estat emocional per una banda, i les actituds, funcionament i capacitat de regulació emocional per l'altra. L'estudi ha comptat amb la col·laboració de 13 hospitals públics i centres de tractaments provats d'arreu de Catalunya i ha estat coordinat per l'Hospital Universitari Bellvitge i l'Hospital Clínic.

Per contra, segons l'enquesta, en relació als sentiments i emocions positives com la tranquil·litat, l’orgull cap al seu fill o filla malalt, la satisfacció o l’esperança en la seva recuperació, es donen de igual manera entre els pares i les mares. Tot i així, el sentiment més fort entre els familiars cuidadors de pacients amb TCA és l'esperança, seguit de l'orgull pel fill o filla malalt. En canvi, la indiferència cap a la malaltia i el pacient gairebé és inexistent.

Així mateix, s’aprecien certes diferències emocionals entre els familiars en funció de la malaltia del pacient: els pares i mares amb fills bulímics tenen més esperança i tranquil·litat, que els qui tenen fills amb anorèxia. Curiosament, els cuidadors de pacients amb altres tipus de trastorn alimentari són els que manifesten menys esperança i tranquil·litat.

Pel que fa al nivell d’informació, els familiars enquestats manifesten un alt grau de satisfacció (un 3,9/5 de mitjana) en relació a la informació que estan rebent per part dels professionals de centre de tractament: les mares la puntuen amb 3,97 i els pares amb un 3,78. El grau de satisfacció de l’atenció global del centre de tractament és encara major (un 4,24/5 de mitjana), sense diferències rellevants de valoració entre pares i mares.

L’enquesta pregunta sobre el grau d’implicació dels cuidadors en el tractament, que se situa de mitjana en el 2,57/5, amb major implicació de les mares (2,68) en relació als pares (2,4). Per tipus de trastorn, els pares i mares amb pacients anorèxics són els més implicats (2,81/5), seguit dels qui tenen fills bulímics (2,4/5) i dels qui tenen fills amb altres tipus de trastorn (2,3/5).

Pel que fa a l’estudi de les motivacions, estat emocional dels cuidadors i del grau d’informació i atenció que estan rebent -coordinat per l’Hospital Clínic-, la mostra analitzada ha estat de 281 familiars cuidadors d’un total de 216 pacients amb trastorns alimentaris. Els malalts de l’enquesta són en un 94,4% noies i en un 5,6% nois amb una edat mitjana de 18,9 anys (desviació +-5,6 anys), que van iniciar el trastorn als 15,4 anys de mitjana (desviació +-4,3 anys). Per tipus de trastorn, el 56% tenen anorèxia nerviosa, el 9,3% bulímia nerviosa, el 3,7% trastorn per afartament i el 31% (TCA no especificat).

En relació als cuidadors enquestats; el 64,05% són mares i el 35,9% pares, xifres que posen de manifest que les mares assumeixen el rol de cuidador en major grau que els pares. Pel que fa a les mares, el 83,3% estan casades o en parella; el 13,9% divorciades o separades; el 6% són solteres, i el 2,2% vídues. Del total de pares, el 86,1% estan casats o en parella; el 12,9% divorciats o separats; i l’1% són vidus.

Les habilitats cuidadores de les famílies

L’altra part de l’enquesta, que analitza les habilitats i actituds dels cuidadors de pacients amb TCA, ha estat coordinada per l’Hospital Universitari Bellvitge i ha analitzat 265 familiars cuidadors de malalts procedents dels 13 hospitals públics i centres de tractament privats participants en l’estudi. La mostra l’integren un 63,4% de mares i un 36,5% de pares, amb 50,1 anys d’edat mitjana (les mares) i de 52,7 anys (els pares).

Aquest qüestionari de 27 preguntes analitza sis aspectes diferents: contextualització (capacitat de mantenir l’esperança, confiar en les petites millores, diferenciar entre la persona i la malaltia); autocura (trobar temps el cuidador per a si mateix i per a la família); mossegar-se la llengua (capacitat d’autocontrol, d’evitar converses repetitives sobre aliments i àpats, resistir-se a preguntar o recordar pautes constantment); acceptació (gestionar angoixa i ansietat i acceptar que el TCA no és culpa seva); intel·ligència emocional (dialogar amb el malalt sobre el trastorn, sentiments i emocions, i acordar i mantenir límits); i resistència a la frustració (ser comprensius i evitar discussions,...).

La campanya 'Implica't' per prevenir els trastorns alimentaris

De forma paral·lela als estudis que s’han presentat avui en el marc de la temàtica “Anorèxia i Família”, la Taula de Diàleg ha posat en marxa la campanya de sensibilització “Implica’t” per conscienciar de la importància d’implicar-se en la prevenció i en la recuperació dels trastorns alimentaris. La campanya “Implica’t-Implicat” agrupa un programa d’accions que es duran a terme al llarg dels propers tres anys –del 2018 a 2020- per donar a conèixer la tasca de recerca realitzada per la Taula en aquest àmbit i aconseguir la implicació de les famílies, professionals i societat en general.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local