El col·lapse de l’Hospital Sant Camil

L’Hospital d’aguts del Garraf té problemes greus. Les urgències estan col·lapsades, i com a resultat tota la resta en pateix les conseqüències: la saturació d’urgències provoca que es doni d’alta a pacients abans d’hora per poder ocupar el seu llit; i això fa que aquests pacients que s’han curat insuficientment hagin de tornar a ingressar tornant a passar per urgències. El peix de la incongruència es mossega la cua al nostre hospital de referència d’aguts, i aquest col·lapse ve de lluny.

La comarca segueix creixent i, pel contrari, els llits d’hospitalització d’aguts no han parat de disminuir (100 des del 1994). El 25-10-02, ara fa un any, la pròpia direcció de l’Hospital Sant Camil anunciava a la premsa la reducció de 15 llits d’ingressos d’aguts, per necessitats de reorganització del centre, una de les raons que donava per justificar-ho era la disminució en un 15% de la contractació que l’Institut Català de la Salut els havia fet el 2002.

La manca de previsió (o bé una previsió maliciosa perfectament orquestrada) ha estat la constant des de la implantació del Pla de Reordenació de la Sanitat al Garraf. El propi Pla prepara la situació de col·lapse pel futur: quan s’enduen els aguts de l'hospital de Vilanova ja redueixen 75 llits, i la comarca ja havia començat el seu creixement espectacular.

El Pla Funcional per l’Hospital Sant Antoni Abat del 2001 aprova el funcionament d’un hospital de dia d’urgències i el d'un servei de cirugia ambulatòria que encara no s’han dut a terme, tot i haver estat sol·licitats insistentment per aquest hospital. Cada vegada que s’han reclamat la Conselleria ha dit que no, com ha dit que no a la creació d’una Unitat de Subaguts. I aquests serveis sí que haurien estat una bona mesura per evitar el col·lapse de l’Hospital Sant Camil.

És hora que s’apliquin solucions adequades i que no es posin més pedaços per tapar forats, com el que anuncia el nou gerent de l’Hospital dels Camils, fent noves combinacions de reorganització o pactant amb el Servei Català de la Salut una sèrie d’ajuts per sortir del pas.

El que cal és fer una anàlisi de necessitats, seriosa i realitzada sense conveniències a priori, que ens doni les pautes d’actuació que convenen a la població de la comarca, i posar-les en funcionament quan més aviat millor abans que els col·lapses es transformin en crònics. Com també cal, i no ens cansarem de demanar-ho, la creació de l'ens de coordinació dels dos hospitals per tal d’optimitzar els recursos i millorar els serveis.