Bernat Deltell i Milà |
12-02-2002 19:14
Els orígens de les comparses de Vilanova es remunten a final del segle XIX gràcies a la influència dels indianos, vilatans que retornaven de Cuba enriquits i que construïen societats amb lobjectiu de reproduir els balls de disfresses que es feien a lHavana. Daquí neix la utilització del mantó, una peça de roba imprescindible per als balls de les societats i les comparses. Com explica letnògraf Bienve Moya, ni la dictadura franquista va poder eliminar les comparses que han servit com a procés dintegració per a moltes persones vingudes de fora.
Les comparses inicien el seu recorregut a les nou del matí i finalitzen, en diferents torns, a la plaça de la Vila on hi té lloc una gran batalla de caramels entre societats. El balcó de lAjuntament de la capital del Garraf es va omplir ahir al matí de personalitats del món de la cultura i la política vilanovina i catalana com, entre daltres, lalcalde de Barcelona, Joan Clos, i lactor Toni Albà.
La rivalitat
Sitges va recollir ahir a la nit el testimoni de Vilanova. Pensat per al lluïment de les entitats i la sofisticació i glamur dels participants, Sitges compta el diumenge a la nit amb la Rua de la Disbauxa, màxim exponent del seu Carnaval. Unes 250.000 persones, segons dades de lAjuntament, i 49 carrosses van participar en aquesta singular rua que tindrà el seu colofó final aquest dimarts amb la Rua de lExtermini. Segons lalcalde, Pere Junyent, el Carnaval de Sitges ha tocat sostre i corre el perill de morir dèxit. És per aquest motiu que de cara a properes edicions ja sestà estudiant la possiblitat de desplaçar les rues a altres carrers més amples i amb més capacitat per acollir el gran nombre de visitants que es desplacen any rere any a Sitges per assistir al Carnaval.
Dues maneres dentendre la festa
Vilanova i Sitges viuen aquests dies el màxim exponent de la seva ja hsitòrica rivalitat gràcies al Carnaval. Considerats dos dels carnavals més tradicionals de Catalunya, Sitges i Vilanova es disputen aquests dies loriginalitat i, també, la paternitat del xató, el plat típic de la zona. Com a exemple daquesta rivalitat, un botó de mostra: Sa Majestat Carnestoltes arriba a Sitges dijous gras, quan els vilanovins celebren la xatonada. En canvi, el divendres sintercanvien els papers. El diumenge al matí, però, està reservat als vilanovins i a les seves comparses mentre que la nit és plenament sitgetana gràcies a la rua de la Disbauxa. Segons lautor del llibre Cinc mirades al Carnaval de Sitges, Xavier Miret, a final del segle XIX la festa era pràcticament igual a totes dues poblacions però la dictadura va suposar un trencament que ha provocat dos carnavals completament diferents. Per Miret, tot i la rivalitat, els guanys econòmics són per a tothom, perquè no hem doblidar que en menys de set dies es desplacen al Garraf unes 300.000 persones.
Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
