Goril·la blanc.

Descansa al solitari paradís dels goril·les blancs. Has aconseguit la llibertat, en sacrifici de l'escalf i la companyia. Però te'n vas amb la feina ben feta. No sé si n'ets conscient. Amb 36 anys de funcionariat has aconseguit més que qualsevol altre. T'has convertit en l'heroi de generacions de nens que, bocabadats des de la gran gàbia de la ciutat et miraven i fins i tot envejaven el teu petit espai de llibertat. Has donat a conèixer la teva ciutat al món. Has viscut, com la resta, temps de confinament i de manca de llibertats.

Quasi quatre dècades exercint el peu del canó. Tant si feia fred com si feia calor. Ha estat, no t'ho negaré, un bon negoci. Tampoc no t'amagaré que els de l'Ajuntament paguen tard... Això ja ho saps.

Sóc de poble, com tu, i sé quan difícil és emigrar a la ciutat. Sobretot, per tenir-t'hi que quedar. Però, totes les coses són com un plàtan. No sé si m'entens. Sempre tenen un cantó més gustós que no pas l'altre. De no haver estat d'aquesta manera, el meu fill i jo no t'haguéssim conegut. I tu, no series el culpable de que un dia, una mica més, no ens deixessin tancats al parc. Plovia, com quan plou en el poble on et van parir. Era fosc, com si fos de nit. Una nit de llamps i trons. Sort d'un vigilant que ens va treure amb el paraigües. I, saps de què hem queixo? De que el meu cadell no volia marxar, perquè era a casa teva!

Ara que parlo de casa teva... Recordo el dia en que vaig saber que uns brètols t'havien obert la porta de la barraca. No ho sé del cert, però, estic convençut de que vas fer el que vas poder per que la tanquessin. Tot depèn, i en aquest cas també, del cantó per on es miri.

Ara, sembla que et faran una plaça enmig de la selva urbana, un monument, o et dedicaran el nom d'un carrer, no ho sé bé... La fundació per primats, sembla cosa feta. I que més et puc dir... A casa et trobem a faltar.

Deixem que em posi de mala llet. És un bon antídot per la melangia.

Ni ha uns quants que pensen, els que encara pensen, que et tenien que haver dissecat. Aprofito, amb el teu permís, per dir-los un parell de coses: No creuen haver-l'hi tret prou el suc? No els hi va caure la cara de vergonya quan des de l'Àfrica els hi donaven una lliçó d'ètica amb el negre de Banyoles, que ara ho volen tornar a fer amb el blanc de Barcelona? Com hi ha món!

Et voldria dir moltes més coses. Posem per cas, la TV3 va emetre un reportatge dels millors que he vist mai. I el més bonic de tot. Centenars de nenes i nens t'han fet milers de dibuixos fabulosos, com només ells són capaços de fer. Què més vols, goril·la?

Els del meu clan t'enyorem. Per cert! Tu eres blanc per casualitat, no?