DIVINO NIÑO DE BOGOTÁ

El proper dijous 18 de desembre el CCCB presenta la instal·lació Divino Niño de Bogotá, una metàfora de la Colòmbia contemporània.

A través de la història, els colombians han lliurat les seves esperances a les imatges divines, tot demanant-los protecció per al cos i guariment de l’ànima. La icona del Divino Niño és una de les més populars i adorades del país.

La instal·lació Divino Niño de Bogotá parteix de la iniciativa de l’artista colombià Jorge Luis Pachón i d’una galeria d’art de Bogotà, Sala de Espera, que va convocar una trentena d’artistes per tal que “intervinguessin” la imatge de l’Infant Diví. Als artistes se’ls va lliurar una petita i popular estàtua de guix que representa el nen Jesús. El resultat són 30 obres que, plegades, generen un espai de reflexió sobre la realitat de Colòmbia: la violència, el narcotràfic, la pèrdua de valors, la corrupció, etc.

Aquesta instal·lació inaugura l’Aparador, un espai de dimensions reduïdes per a mostres de petit format, que se situa a l’antiga llibreria del CCCB. Aquesta sala també serà l’escenari d’altres activitats culturals organitzades o acollides pel CCCB.

"Luego de escuchar por la radio que un carro lleno de dinamita iba a explotar al lado de nuestra casa, luego de visualizar la mamá, los pájaros, los gatos hechos pedazos, las plumas y los pelos volando, y de imaginar por instantes cada cuerpo, cada objeto roto, tan cercano y tan amado, no podemos seguir siendo los mismos. Nos preguntamos entonces si seremos una generación perdida: Y nos damos cuenta que ya no hay tiempo que perder, que cada acto , cada gesto creativo debe proponer una presentación de la realidad y plantear problemas políticos.
Un problema, tal vez el mas concreto y el mas trágico que hoy concierne a todos los Colombianos de finales de siglo ,es precisamente el problema de la muerte. La muerte y su visualización simbólica con el muñeco: Hoy constatamos que los valores que nos dieron ya no tienen fundamento. Nuestra ética y nuestra estética deben ser trasmutadas."

Consuelo Pabón y Jorge Pachón. Estética de la crueldad: América Cruel, “Texto y contexto” (revista de la Universidad de los Andes, Bogotá), num. 22, Oct-Diciembre 1993