Escandall d'opinió.

Recordo haver treballat per una empresa de sondeigs d'opinió vinculada a un partit polític dels dits majoritaris.

Cada cop que s'acostaven les eleccions queien a les meves mans uns qüestionaris, anomenats "òmnibus", destinats a saber, a través del contingut de les preguntes, allò que els electors volien en el més mínim detall. Un cop obtinguts els resultats, aquests s'endreçaven.

Al cap de poc temps, i amb els comicis a tocar, es repetia el sondeig amb el qüestionari lleugerament modificat. En aquest cas es sotmetia l'enquestat a un bombardeig selectiu amb les mostres de l'anterior sondeig. Confeccionat aquest, l'empresa trucava a tots i cadascú dels entrevistats amb l'excusa de comprovar l'autenticitat de les respostes i la feina feta per l'enquestador.

Finalment, es confeccionava un extracte dels estudis efectuats. Aquest servia perquè el partit polític en qüestió pogués redactar els discursos de llurs caps de llista.

Per no cansar-vos amb tecnicismes, diré que això servia perquè l'electorat sentís dels líders polítics, d'aquest i de qualsevol altre partit, allò que volien sentir. Se'ls havia demanat l'opinió, per desprès prometre'ls-hi, sense modificar ni una coma, tot el que anhelaven, i, potser, tant o més important, de la mateixa manera i amb el mateix llenguatge.

Una carta de reis, costa molt que arribi. Tant, que ningú no sap si el hi ha arribat mai. Però algun patge si que l'arriba a llegir, i, fins i tot, endevinar sense saber-ne el contingut: amb un senzill escandall d'opinió.