Migració involuntària

Si ens fixem bé, a ciutat, les gavines s'allunyen del mar i s'endinsen en terra, obligades pel bàsic precepte de la gana. En mar no hi troben peix, i, en terra, cerquen entre camps de blat i civada, o torres i terrats altius, qualsevol cosa per omplir el pap.

La mare natura, en aquest cas també, ofereix mil exemples quotidians. Si tant bé estiguéssim en els nostres llocs d'origen, no ens caldria emigrar. Com els gavians. Tot i que no és el seu medi natural, cerquen la subsistència per damunt de qualsevol altre referent. Fa pensar i molt. Clar que si.

No podem destriar el fet de que les gavines de mar embruten la terra. No es tracta d'un tema arxivat. Tampoc hi ha que esbrinar gota, per veure que en aquesta vida tot té uns inconvenients i unes avantatges.

Perquè no metabolitzem en lloc de femtar pestes? Tenim una tendència natural a no mirar el cel, prou bé. En canvi, quan un gavinot deixa caure, en ple vol, el guano (amb el que xilens i peruans han abonat els nostres camps des de fa segles) tacant-nos el vestit, fem tota mena d'escarafalls, i, sobretot, diem molts disbarats.

Hi ha necessitats que no poden mantenir continència. Estan per damunt d'aspectes polítics, econòmics, i, fins i tot, migratoris. Són, cerco la frase, actes involuntaris. Per extensió, comparables a les explosions demogràfiques. No. No m'he begut l'enteniment. Quan una parella practica el sexe, no va trucant per telèfon al ministeri per preguntar cóm ho tenim ni quants en van... Fan l'acte de forma volitiva, en el context que lliurament han escollit.

Parlo de llibertat per considerar que la necessitat, a voltes, no té perquè veure's privada d'aquesta facultat. L'exemple del gavinot i el guano, és ben gràfic, no?

No fora millor, modestament parlant, que, a part de fer membrança col·lectiva per desplaçaments forçats, poséssim l'ull al cel i paréssim esment al perquè hi veiem gavines? És de tot punt necessari.