Sis de cada deu docents creu que escollir mestres en funció del perfil que necessita l'escola millora la qualitat

Sis de cada deu mestres creu que la possibilitat de seleccionar el perfil dels nous mestres millora l'aprenentatge dels infants i la qualitat educativa del centre. Tot i les crítiques que ha aixecat aquesta mesura, emmarcada en el decret de plantilles, una enquesta a 2.800 docents feta per la Fundació Jaume Bofill demostra que només el 16% creu que no genera millores i un 15% més creu que la millora és moderada''. És alguns dels resultats que recull el darrer Edubaròmetre, que també conclou que el 75% dels docents consideren positiva l'autonomia de centre i que fins a un 82% defensen que d'aquesta autonomia en surti més estabilitat dels equips i més poder de decisió sobre l'organització, els horaris i l'autonomia pedagògica.

El suport a poder escollir els mestres i professors en funció d'un perfil preestablert varia en funció del rol de l'educador. Així, el 81% dels qui aposten per poder triar els professionals són membres de l'equip directiu, un percentatge que baixa fins al 54% en el col·lectiu que no són equip directiu. Els docents que creuen que aquesta elecció, que ha generat controvèrsia i ha estat un cavall de batalla dels sindicats, no genera millores en l'aprenentatge o la qualitat educativa són un 5% dels membres de l'equip directiu i un 20% dels que no ho són.

Els docents també consideren que el claustre ha de poder prendre més decisions, que cal més autonomia per decidir el currículum i aposten per més autonomia pressupostària. En general, l'Edubaròmetre conclou que la professió demana més autonomia pedagògica i més poder de decisió al claustre. En aquest sentit, gairebé el 60% dels docents aposten perquè el claustre tingui més capacitat de decisió i també perquè la direcció pugui prendre més decisions organitzatives. Un major poder del claustre també és una mesura que troba suport entre els docents que formen part de l'equip directiu, ja que un 77% considera que seria positiu per la qualitat educativa del centre, un suport que supera el 80% en el col·lectiu docent.

Confiança en la innovació

L'Edubaròmetre destaca els docents confien en l'educació ja que un 83% considera que les pràctiques que es plantegen són útils o molt útils. Un percentatge similar defensen l'aprenentatge cooperatiu, els currículums transversals, l'autogestió de l'aprenentatge i el treball per projectes com a pràctiques que afavoreixen la millora dels aprenentatges i fins a un 73% també considera que els nous models d'avaluació competencials també funcionen en aquesta línia.

Tanmateix la valoració en la utilitat de la innovació varia en funció de l'etapa educativa. El 88% dels professors ho consideren útil a Primària, enfront el 75% dels docents de l'ESO. Per tant, aquest suport disminueix a mesura que s'avança d'etapa educativa, unes diferències que també es donen en aspectes com l'aprenentatge cooperatiu o el model d'avaluació. En el primer cas, rep el suport del 92% de docents de Primària i el 89% dels de Secundària, mentre que en el segon cas, la diferència és del 79 al 67%m respectivament.

L'enquesta de la Fundació Bofill també recull que el 60% dels docents utilitza amb freqüència dues pràctiques innovadores, principalment l'adequació de les activitats a les possibilitats de cada alumne i els grups de treball flexible. La meitat, un 52%, reconeix que no proposa mai o gairebé mai les activitats de llibre de text. En aquest àmbit, només el 23% dels docents reconeixen utilitzar habitualment aquestes propostes.

Els esculls amb què es troben els professors per utilitzar aquestes pràctiques a classe són la falta de temps i de recursos materials. El 73% ho situen com a principal motiu que condiciona la seva pràctica educativa. La manca de formació per gestionar la diversitat de l'alumnat afecta al 35% dels professors mestre que la manca de formació per millorar les estratègies didàctiques n'és la tercera causa, amb un 27,1% d'incidència. En canvi, els docents creuen que la cultura del centre no afecta en aquest procés de canvi metodològic a les aules.

Abaixar les ràtios

La solució que reconeixen sis de cada deu professors per poder treure el potencial de l'alumnat al màxim és abaixar les ràtios i poder tenir grups classe més petits. A banda, demanen formació per detectar les necessitats de l'alumnat i també suports per atendre-les. Només el 22% dels professors creu que per treure aquest potencial calgui incrementar el treball de tutoria i acompanyament.

Per aquest motiu, el 70% dels docents creu que un eventual augment de la inversió en educació s'ha de dedicar a més professorat i reducció de ràtios com a prioritat. Una millor atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o la formació és la prioritat del 43% i el 33% dels docents, respectivament.

La comunicació amb les famílies

El 90% dels docents que s'han mostrat convençuts que la personalització de l'aprenentatge és clau per aconseguir l'èxit educatiu de tot l'alumnat consideren que coneixen be aquest alumnat i que tenen una comunicació fluïda amb les famílies. Però reconeixen, en canvi, que no tenen temps ni recursos per fer l'acompanyament personalitzat, malgrat esforçar-s'hi, una situació que ja es va posar de manifest en l'Edubaròmetre realitzat a les famílies. En canvi, els docents discrepen de les famílies en la informació que surt del centre. El 93% dels mestres i professors creu que es dona la necessària, mentre que només el 70% dels pares hi està d'acord, segons les dades del darrer Edubaròmetre.

Per tant, els docents asseguren donar a les famílies més informació de la que aquestes creuen tenir. La diferència més gran és la que fa referència a l'ajuda als fills a l'hora d'estudiar. Els docents de Primària diuen informar amb una mitjana de 8,2, els de Secundària amb un 7,8, i les famílies, ho valoren amb un 6 i un 5,5 respectivament.

La unanimitat entre la professió docent es presenta en el convenciment que la personalització de l'aprenentatge com a eina per a millorar aquest aprenentatge d'infants i joves: fins a un 91% dels docents hi estan d'acord.