Marta Ferrussola, la meitat d'un tàndem

Hi ha coses que es diuen, sense saber si són certes, que pertanyen, de no poder confirmar-les, al món de la badomeria. De vostè, senyora Marta, s'han explicat unes quantes que, ben mirat, podrien atribuir-se a les males llengües de la gent, que volen fer mal, per ser qui era el seu marit. També és cert que tots ens hem equivocat, i, no només un cop. Vagi vostè a saber...

Una de les més sonades, però, i que s'estengué com una taca d'oli, fou la de concedir a Josep Mª Flotats la companyia del Teatre Nacional de Catalunya, enlloc de Els Joglars, per l'amistat que tenia amb el matrimoni Pujol. O bé, un desgraciat reportatge en el que es podia veure l'Alfred Rodríguez Picó ballant a una festa del col·lectiu gai-lesbiana, i que a vostè no li va plaure gaire. Això és el que deia la gent, però el que si és veritat és que l'Alfred va desaparèixer de les pantalles de TV3, en tres i no res, argumentant, en paraules seves, que es prenia un any sabàtic per fer altres coses.

Però, miri, no fem mala sang de temps passats. Temps que evoquen el 4x4 i la propaganda política, o d'altres, més propers, que ens feien patir quan la veiem saltar d'un avió fent paracaigudisme. Sosté, a fet tot el que s'ha proposat. Ha demostrat, amb una maternitat llargament acomplida, que la dona que s'ho proposa pot ser més forta, tossuda i sacrificada que qualsevol home, fent bona aquella frase de que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona.

Veurà, tot això està mol bé, però, és vostè qui ha declarat que deixa la presidència del Saló de la Infància i la Joventut. No és cap rumor. Són declaracions seves. I és vostè molt lliure, tot i que els motius que l'han dut a fer-ho sonen a rebequeria. El seu marit no ha deixat la presidència de Convergència i Unió perquè hagi deixat de ser President de la Generalitat de Catalunya. D'haver-ho fet l'haurien anat a buscar a casa. Permeti'm la broma...

Tots som necessaris, en la mesura de les nostres possibilitats. Ningú no és imprescindible. Però, fixi's bé en el que li vaig a dir... Encara que li calgui portar la contraria, agafin-se'n de la mà, del seus nets, i duguin, el senyor Jordi i vostè, els seus nets més petits, al Saló de la Infància. I perquè entengui el que vull dir. Jo duia el meu fill quan era petit, i, tot i que encara no sóc avi, ara, de moment, no em toca fer-ho. Més endavant, ja veurem.

No defugi de res, perquè no té res de què amagar-se. El seu marit, en Jordi, sempre ens ha dit el mateix, que fer país, el que un sent com el seu, és fer-ho tota la vida, des que es neix fins que es mor.

Segur que encara els resten moltes excursions a les rodalies de Queralbs. Segur que encara els queden moltes coses que fer i compartir. Ningú no se'n va si encara resta entre nosaltres i en la nostra memòria col·lectiva.

Senyora Marta, senyor Jordi, moltes gràcies per tot.