«FRONTERES»

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Collserola, presenta la vuitena edició del Debat de Barcelona, un cicle de conferències que cada any versa sobre un tema d’actualitat. Enguany, sota el títol genèric de Fronteres, es plantejaran temes com la transformació de la idea de frontera, els factors que en determinen la seva desaparició, pervivència o creació, o, fins i tot, en quina mesura les fronteres emergents poden fer perillar la defensa d’uns valors universals. Totes les sessions tindran lloc al CCCB.

El cicle comptarà amb la presència de Tzvetan Todorov, filòsof i historiador, i de Roger Barta i Zygmunt Bauman, sociòlegs.

L’Europa moderna es va construir sobre una idea d’Estat-nació en la qual comunitat, cultura i poder eren una sola unitat, geogràfica i metafòrica, clarament diferenciada de la nació veïna. Les fronteres eren enteses només com a lloc de pas entre aquestes unitats, cada una de les quals reconeixia i defensava la pròpia identitat. A la vegada, es consolidaren en l’imaginari col·lectiu fronteres que separaven Europa de la resta de cultures, considerades, més o menys segons els casos, expressió de la barbàrie. Al llarg del segle XX, el progrés de les ciències socials i el desmantellament de les estructures colonials són l’inici d’un qüestionament progressiu de la idea de frontera, de manera que aquells límits que havien estat considerat “naturals” comencen a ser entesos com a resultat d’un procés de construcció política, social i cultural. Amb el procés de mundialització, les fronteres geopolítiques i simbòliques es disloquen i neix l’imaginari de la «ciutat global», mestissa, en la qual la frontera deixa de ser un lloc de pas i esdevé espai de convivència: cada lloc pot ser llindar entre un nosaltres i l’altre. Mentrestant, les fronteres geopolítiques continuen tenint una importància cabdal en la configuració del nostre entorn.

CICLE DE CONFERÈNCIES

12 gener 2004: «Les fronteres d’Europa»
Tzvetan Todorov, director d’investigacions al Centre National de Recherches Scientifiques (París), crític, historiador i filòsof

19 gener 2004: «El concepte de frontera»
Manuel Cruz, catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona

26 gener 2004: «Entre civilització i barbàrie»
Francisco Fernández Buey, catedràtic de Filosofia del Dret, Moral i Política a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

2 febrer 2004: «La riquesa com a frontera: pautes culturals i globals del desenvolupament econòmic»
David S. Landes, professor emèrit d’Història i Economia a la Universitat de Harvard

Aquesta conferència ha estat possible gràcies a la col·laboració del Consulat dels Estats Units

9 febrer 2004: «Orient-Occident: la fractura imaginària»
Georges Corm, economista i ex-ministre de Finances del Líban, autor del llibre La fractura imaginària. Esperit racional i religió a Orient i Occident (Pagès Editors, 2002)

16 febrer 2004: «Comunitat i ciutadania: els límits de la identitat col·lectiva»
Dominique Schnapper, sociòloga i membre del Conseil Constitutionnel (França)

23 febrer 2004: «Cultures sense territori»
Roger Bartra, professor d’Història Social i Política a l’Instituto de Investigaciones Sociales de la Universidad Nacional Autónoma de México

1 març 2004: «L’arquitectura com a frontera: el mur entre Israel i Palestina»
Eyal Weizman, arquitecte expert en els assentaments israelians a Cisjordània i co-autor del llibre A Civilian Occupation. The Politics of Israeli Architecture (Babel Publishers, 2003)

8 març 2004: «Dels fronts a les fronteres a Europa i arreu»
Michel Foucher, geògraf, autor del llibre Fronts et frontières. Un tour du monde géopolitique (Fayard, 1991), actualment ambaixador de França a Letònia

15 març 2004: «La fi dels territoris»
Bertrand Badie, professor de Relacions Internacionals a l’Institut d’Études Politiques de París

22 març 2004: Clausura: «Noves fronteres i valors universals»
Zygmunt Bauman, professor emèrit de Sociologia a la Universitat de Leeds i a la Universitat de Varsòvia