Francesc Badia |
07-01-2004 19:50
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
No sabíem mai el què volia. Fixa-t'hi bé. Quan la vàrem treure de casa per dur-la a la residència de Sant Cugat... A veure. Tu recordes que t'havia comentat de que sempre es queixava perquè al pis es sentia sola, doncs, la feina va ser nostra per convèncer-la. No volia marxar, de cap de les maneres. I, no cal que t'ho digui, a Sant Cugat, està de perles, no li falta de res...
No reina, no. És privada i ens costa un ull de la cara. Però, veuràs, era el millor per tothom.
Si, clar. I els gasto. Tu saps! Entre metges, minyona, assistenta, notari... Perquè hem tingut que arreglar els papers de la seva invalidesa, sinó no haguéssim pogut vendre el pis. Encara gràcies que ja teníem comprador i ho hem enllestit de pressa.
Si, si! A parts iguals, el tete i jo. Però compta, que tots el gasto surt d'aquí. Oi, que m'entens? El seguro i la mútua no en volen saber res. Si no arriba a ser pel certificat mèdic que li donava la invalidesa mental transitòria, encara la tindríem a casa.
No. És que una dona sola a casa, amb la seva edat i amb lai al cor permanent, no pot estar bé, de cap de les maneres.
Figurat, i tant! El dia d'any nou la vàrem treure a passejar amb la cadira de rodes. Com cada any.
Si, si, si! Faci fred o calor. I no vegi's el pollastre que ens va muntar... Que si no l'estimàvem. Que la volíem matar. Que quina llàstima de no tenir qui l'estimés. Que nosaltres l'únic que volíem eren el seus cales... Ens va donar un dia! Per això, millor que s'estigui on és. Tot i que, ja t'ho vaig comentar, serà per poc temps...
Això mateix. Si, si. Davant mateix de casa seva. És una residència amb un personal fantàstic, on els hi fan tot el que els hi tenen que fer.
Filla! I més barat que a Sant Cugat... Clar. És que allò és com un hotel de cinc estrelles. I, veuràs, pel que ho tenen que disfrutar...
No. Aquí, al carrer València, hi va a parar molta gent del barri i,..
Si, prou. Potser en conegui algun. És molt probable.
El papa...? Clar, tu no ho sabies perquè fa temps que no ens trucàvem, i, amb tot l'enrenou... El papa, fa tres mesos que el vàrem enterrar...
La conversa telefònica és fictícia, però, el contingut respon a casos reals.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
