FRONTERES

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Collserola, presenta la vuitena edició del Debat de Barcelona, un cicle de conferències que cada any versa sobre un tema d’actualitat. Enguany, sota el títol genèric de Fronteres, es plantejaran temes com la transformació de la idea de frontera, els factors que en determinen la seva desaparició, pervivència o creació, o, fins i tot, en quina mesura les fronteres emergents poden fer perillar la defensa d’uns valors universals. Totes les sessions tindran lloc al CCCB.

El cicle comptarà amb la presència de Tzvetan Todorov, filòsof i historiador, i de Roger Barta i Zygmunt Bauman, sociòlegs.

L’Europa moderna es va construir sobre una idea d’Estat-nació en la qual comunitat, cultura i poder eren una sola unitat, geogràfica i metafòrica, clarament diferenciada de la nació veïna. Les fronteres eren enteses només com a lloc de pas entre aquestes unitats, cada una de les quals reconeixia i defensava la pròpia identitat. A la vegada, es consolidaren en l’imaginari col·lectiu fronteres que separaven Europa de la resta de cultures, considerades, més o menys segons els casos, expressió de la barbàrie. Al llarg del segle XX, el progrés de les ciències socials i el desmantellament de les estructures colonials són l’inici d’un qüestionament progressiu de la idea de frontera, de manera que aquells límits que havien estat considerat “naturals” comencen a ser entesos com a resultat d’un procés de construcció política, social i cultural. Amb el procés de mundialització, les fronteres geopolítiques i simbòliques es disloquen i neix l’imaginari de la «ciutat global», mestissa, en la qual la frontera deixa de ser un lloc de pas i esdevé espai de convivència: cada lloc pot ser llindar entre un nosaltres i l’altre. Mentrestant, les fronteres geopolítiques continuen tenint una importància cabdal en la configuració del nostre entorn.