Dixi/Action 2, a pròposit del llibre, LLUMS I OMBRES DEL TEMPS, Abecedari coral . Proposta de Brull Carreras.

Dissabte, 10 de gener, 2004, capvespre, al Masset de Sant Pau d’Ordal, seu de Caves i Vins d’Eudald Massana Noya. La cita: presentació del llibre Llums i Ombres del Temps, Abecedari Coral, proposta de Brull Carreras. Edició d’El Cep i la Nansa edicions. Programa una dixi/action 2.
Paraules de benvinguda d’Eudald Massana i Pere Brull. L’assitència nombrosa, gent d’arreu.
Arranca Time, de Tom Waits. Invocació irrefutable sobre l’objecte del llibre ( una invocació?).
Ara el celler a la fosca, sonen els primers compassos de Fêtes, Nocturns de Debussy, mentre des de la gran pantalla Magali i Isabelle, les amigues viticultores del Conte de Tardor d’Eric Rohmer fan un llarga passejada per la vinya (temps en suspensió). Sense solució de continuïtat, Pere Tapias ofereix un primer tast del llibre: “el rellotge, la finestra, la bufeta, la punxada a l’esquena, ai, l’alentiment en el moviment, el mirall, la barba que vol créixer, els cabells,..” és un del textos del llibre, aquest és el signat per en Munné-Jordà i que s’anirà repetint al llarg de cada seqüencia de la dixi/action ( el temps en relació a les coses, a l’home, reiteració, memòria i oblit). Núria Valls segueix amb la narració, des d’un canvi de registre(la consciència del temps) és l’aportació de Magda Bandera al llibre.
Torna la fosca al celler, de la terra a la lluna, de 2001 Odissea de l’Espai, del mestre Kubrick ( temps i espai: dimensió i fissures). I serà des d’aquesta epopeia de l’Odissea d’en Kubrick, amb la incorpació de la Sinfonia n. 4 de Beethoven, la que anirà nodrint d’imatges les parts del relats.. El capvespre va escolant “visitant el més enllà de l’infinit” i “els fills de les estrelles”. Mentre les curoses diccions de Pere Tapias i Núria Valls, donen més notícies dels textos de, Llums i Ombres del Temps ( bona collita d’autores i autors), que ens porten de,”l’illa de la nostra infentesa,” de Joan Callejón, a “la llum que ens dóna vida”de David Jou, a “el temps passa o no passa? “de Jaume Bertran, a “Perdió el tiempo en ganar amor” d’Eduardo Sivori a “ vora la mar ultatjada” d’August Bover a “el temps atura un instant” de Montserrat Abelló. Sembla que el temps no passi.
I final, torna Time de Waits, i ara des de la pantalla rostres d’en Brull Carreras. I arriba el temps per degustar els vins i caves de la casa, excel•lents. Tot plegat, gairabé un ritual, al servei d’una idea i d’un concepte, d’una realitat, d’una quimera: el temps, el temps sense climatologia.
Tornada a casa. Un Penedès en la penombra, espurnejat , però, de bones sensacions per aquesta nova dixi/action d’el Cep i la Nansa, que assolí una marca de temps, des de l’emoció, la sensibilitat , el coneiximent i la convivència cultural, és clar.
I resta, encara, per la sol•litud en la lectura de quaranta textos més del llibre i més rostres d’en Brull Carreras.