Efemèrides

D'aquells esdeveniments que recordem i celebrem en el seu aniversari, en diem efemèrides. Per exemple, el descobriment de la penicil·lina per part del senyor Fleming, o quan es tracta de commemorar el naixement d'un personatge famós, posem per cas, en Dalí.

Aquests, com molts altres, no els celebrem cada any. Hi ha, però, l'excepció dita església catòlica que es desmarca, any darrera any. No només pel que fa a la vinguda al món de Jesucrist i els seus fets miraculosos, sinó, en tota la seva vida. Resumida per el culte catòlic, va de finals de desembre fins, més o menys, l'abril. La vida d'un home que, segons diuen ells mateixos, va viure 33 anys, queda enllestida en no arriba quatre mesos. De solemnitzar la seva mort, trigaríem 33 anys en poder-ho tornar a fer. D'aquesta manera, basant-se en el calendari, per ells inventat, que marca l'any cero de la nostra era coincidint amb el naixement de Jesús, poden capolar la fe dels que en tenen, com si es tractés d'una sèrie per capítols en el que cada d'any se'ls hi recorda el mateix.

Si en el camp de les efemèrides, que fan referència a l'església catòlica, aprofundíssim en el santoral ens trobaríem amb coses curioses.

Els personatges que formen part de la vida de Jesucrist tenen dates destinades per ordre cronològic, lligades a la vida del profeta. Són festivitats prou assenyalades. Cito obviant l'ordre de l'almanac: Sant Josep, la Mare de Déu d'agost i Sant Antoni, patró del bestiari. Ja tenim el pessebre a punt. Per Santa Llúcia i que aquesta ens conservi la vista, diuen.

Efemèride i calendari, són sinònims. No es pot destriar el fet de donar lloança sense una data a termini. Curiosament, quan demanem festa o cerquem un forat per fer una escapada hi anem a parar de pet. I, fins i tot, en èpoques no tant llunyanes, els col·lectius que volien celebrar el que fos, posant un dia per termini, tenien que consultar al bisbat.

Hi ha qui pensa que tenim el cervell molt net. Però, no és el mateix que tenir les idees clares. Preservem la profilaxis col·lectiva.