Veïns, des de 1714

Hi ha veïns que els acceptes de bon grat. Hi tens relacions de veïnatge que et fan agradable la vida. Altres, els suportes estoicament. No et fan cap gràcia, però, la seva proximitat no l'has escollit tu. En canvi, n'hi ha d'imposats. Aquells amb els que tens la sensació de que t'han fotut fora de casa sense haver-te mogut.

Aquests no són veïns dels que en diem, de tota la vida, si més no, perquè la història ens recorda la data de 1714. L'any en que, per les armes, el borbó Felip V va abolir les institucions i estructures polítiques catalanes, per un govern de tall centralista i absolutista.

Les coses, amb el grau d'autonomia actual, diguem que s'han suavitzat. Malgrat això, certes disposicions ens fan recordar fets passats com a molt presents.

Tot i que a dins d'una mateixa dinastia monàrquica hi han hagut reis de tota mena, no oblidem que, a Madrid, on el centralisme hi rau, hi ha un borbó. L'absolutisme és present en moltes de les actuacions del govern actual de la nació-estat. Nosaltres seguim representant el paper de Principat que duu implícita l'acceptació subsidiària per rang del reialme. I, encara que som bons pagadors i no ens queixem a l'hora de fer-ho, tenim la percepció col·lectiva de seguir pagant els cadastres.

La resistència, bonica cosa a aplicar quan no hi tenim mes remei, l'exercim amb la llengua i la cultura, com si fóssim dipositaris d'un pòsit que ens fa diferencials. Un miratge que pot ser un parany. Si no ens donem compte, i, més val que no sigui tard, de que podem acabar parlant la nostra llengua en cercles íntims, fent castells a casa d'algú, llegint a Maragall (el poeta) a can Felip V o ballant sardanes al voltant de la taula, abans de dinar.

Les relacions de veïnatge són inevitables quan el veí és a casa seva y tu a la teva. En paritat de condicions. Diferent és quan a un o altre li toca fer el paper d'hoste, i no diguem el d'hostatge.