Fòrum intern

L'altre dia, casualment, vaig veure una entrevista a la Pilar Rahola, en una cadena local. Quan li varen preguntar pel Fòrum 2004 manifestà que li estranyaria molt que la cultura catalana hi fos present de forma igualitària. Jo estic plenament d'acord amb el postulat de la Rahola. Els catalans, organitzadors de l'esdeveniment, tindríem que aprofitar l'ocasió per donar-nos a conèixer al món sencer, i arraconar d'una vegada els complexes provincians.

Molt em temo que, com en qualsevol gran aventura portada a cap pel poble català, serem els que repartirem el pastis i ens quedarem amb la pitjor part. No aprofitem el ressò mediàtic. Ens interessa més el benefici immediat del esdeveniment. Fer, el que la ciutat necessita que li facin. Però, per això no ens calen excuses, digues-l'hi Fòrum. És una obligació, digues-l'hi urbanística, que la ciutat té que assumir com a pròpia, sense comptar amb fets puntuals i sense encarir el preu del sòl o pujar el nivell de vida.

Ens hem acostumat malament. Ens hem recolzat massa pensant amb la fada de la vareta màgica que ens resoldrà el problema. En canvi, ens hem oblidat massa sovint de la feina del dia a dia, pel que fa a les empreses col·lectives. Ja sabem que només un dia coincideix de forma puntual en unes eleccions.

Ara només cal que institueixin el dia del Fòrum. Sempre es podria parlar d'allò que no es va dir. Si hi ha una cosa que és del domini public, consisteix en que la majoria no sabem què es farà i, el més greu, perquè servirà... I ja estem explicant-les-hi als que venen al darrera com ho tenen que fer ells quan els hi arribi.

Que voleu sentir. Tot, absolutament tot, és agosarat. No hi ha mesura.

On és la consulta popular per fer coses com aquestes? On són els projectes explicats a la població? Qui pot passa comptes del que costarà? Quants hi estaríem d'acord, en pagar de la nostra butxaca una convidada d'aquesta envergadura, saben que proporcionalment ja ho fem?

Aquestes són unes quantes preguntes de les moltes que restarien sense resposta.