Per una bona gestió empresarial

Ara que el teixit empresarial se'ns està descosint per tot arreu, no és moment adient per fer massa conya. Però si pensem que els treballadors japonesos estimen la seva empresa... A naltros, això, ja ens fot una gràcia que t'hi petes. Només un afegitó, abans de començar. Res no és el que sembla. Tampoc l'humor aconsegueix solucionar els problemes, tot i que ajuda a pair-los.

A la pública i a la privada també.

*El cap, mai no té la raó, i el pitjor és que ell ho sap.
*Quan hi hagi quelcom a fer no ho donis al teu cap, fes-ho tu, no sia que s'acostumi.
*Si ja ho has fet, no pateixi's, segur que t'ho retorna.
*L'empresa és la teva llar, sinó, treu els comptes de les hores que hi passes.
*Com que l'empresa és la teva llar, si a final de mes no cobres, discuteix-ho amb la teva dona.
*Si ets pobre, és perquè la teva empresa no ho és.
*Si la teva empresa creix, segur que et quedes sense feina.
*Si et quedes al carrer, perquè la teva empresa ha fet fallida, canta fill: AL·LELU...IAAA..!
*Avui, les empreses no fan suspensió de pagaments, obren sucursals.
*L'aturat és un ésser lliure. No us entristiu. Penseu que hi ha qui, la llibertat, els costa més d'un infart.
*Quant el cap borda, justifica el seu sou.
*El contrari del “correvesidiguesli” és el “no-corris, no-vagis i fes-te'l mut”.
*La secretaria del cap, paga impostos.
*L'obrer, paga impostos però no té dret a secretaria.
*Si la burocràcia no existís, hi haurien molts més treballadors.
*Si la burocràcia no existís, l'atur arribaria a cotes insospitades.
*De no existir la burocràcia, treballarien els que ara treballen, però molt millor.
*La classe obrera és la classe social més cobejada. Els patrons venen reclamant la seva condició d'obrers des dels temps de la Maria Castanya.
*L'escalafó social dels executius és molt curiós. Ordre: paràsits. Classe: xucladors. Subclasse: hemofagocits.
*L'empresa som tots, sense ànim d'ofendre.
*L'estat és com una empresa plena d'angelets.
*Per tant, hisenda és una empresa amb una sanejada cartera de clients.
*L'obrer cobra poc, per produir molt, de tot allò pel que tindrà que pagar bastant, si vol menjar, no massa. Inaudit. Insòlit.
*La economia es basa, fonamentalment, en la força de treball, els mitjans de producció i el mercat. Si la força de treball la posa la mà d'obra, els bens o mitjans de producció es compren amb els beneficis que proporciona la mà d'obra empleada i el mercat es nodreix del consumidor (en la seva majoria, els integrants de la classe obrera què pilotes pinten aquí uns quants?
*La paga de Nadal, el lot i les propines, recorden el blat i les festes que l'antic imperi romà repartia entre el populatxo per a tenir-los contents.
*Les empreses donen als treballadors menys diners d'els que es mereixen, per perdre'ls de vista. Analitzem-ho, potser ens convingui!
*A l'obrer qualificat se li puja de categoria perquè segueix-hi fent el mateix que feia, sense molestar massa.
*A qui se li apuja el sou, per les bones, no és de fiar.
*Si poguéssim, ens augmentaríem el sou nosaltres mateixos. Altres ho fan i no és mal vist.
*Si el teu cap et diu que no hi és, senzillament, es que no hi és. El pitjor del cas és que tu saps que no és veritat.
*Si el cap no ve pels matins, no siguis mal pensat, és que fa horari flexible...
*Si no ve per les tardes, no pensis que la culpa és de la migdiada. Segurament, estarà gestionant-se un millora salarial de mitja jornada.
*En el treball tens que ser puntual. Recorda. A l'escola et deien el mateix.
*En el treball tens que ser obedient i mostrar el degut respecte pels teus superiors. A l'escola et deien el mateix.
*A l'escola et suspenien per no haver estudiat. En el treball et suspenen de càrrec i de sou per no haver volgut aprendre la “seva” lliçó.
*De ser així, procura cobrar a la teva escola els endarreriments que et deuen.
*Escolars del món sencer, uniu-vos!
*Si el teu cap insisteix en donar-te un cop de mà. Procura que no sigui al coll.
*L'esport de la lliure competència té sempre un campió: el seu propi nivell d'incompetència.
*Un obrer fa servir, per terme mitjà, 35.770 hores de la seva vida per anar de casa al treball i d'aquest a casa. Per aquests 1.490 dies, amb llurs corresponents nits, li podrien concedir l'Òscar a la fidelitat.
*El que una persona llenci quatre anys de la seva vida per la finestra, al sistema, tant se li en fot.
*Quantes vegades no t'hauràs repetit que aquesta vida és una absurda repetició.
*El tedi i la monotonia, són les claus de la perpetuació d'un sistema prou monòton i no menys avorrit.
*Abans, quant ens muntàvem una “mani”, nosaltres anàvem davant i els grisos darrera. Llevat quant els hi dúiem una volta de avantatge. Avui, els grisos, són blaus i els “maniseros” no estem per hòsties, que bastants n'hem rebut. A les noves generacions, amb amor.