Francesc Badia |
06-02-2004 12:09
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Benvolgut Josep-Lluís:
Mira, noi. Ja ho diu la cançó. És difícil d'imaginar que per sentir-se d'un país hagem de demanar permís. I és que les coses són com són i no com ens agradaria que foren, tot i que les podem canviar. Quan? En el seu moment. No sé si m'entens.
Veuràs. Sóc dels que creu que som perfectament lliures d'anar a parlar amb qui sigui, del que sigui. Amb càrrec o sense. I no em refereix-ho a qui paga el gasto. Però també sóc dels que pensen que, a vegades, ni parlant ens entenem.
Jo, estimat Josep-Lluís, també tinc les mans netes. Per dues raons, senzilles d'explicar, me les rento molt sovint i mai no m'he posat en masses merdes. És cert, que mai no m'he vist involucrat en el difícil món de la política, tot i tenir profundes conviccions del que volia per mi i pels meus conciutadans.
Ara dius que te'n vas a Madrid. Diguem. Què hi a la cort un republicà! No se t'acudeixi demanar la independència d'Espanya en respecte a Catalunya! No hi ha prou aigua al Manzanares, per apagar tanta foguera. T'asseguro que jo no vindré a rescatar-te. Entre altres coses, perquè, a mi, a Madrid, no se m'ha perdut res més que els quartos que he tingut que pagar en els seus impostos.
No sé fins on arriba la teva honestedat. El que és segur, és que va per davant de la meva. Potser és això el que m'empeny a escriure't aquesta carta. En qualsevol cas, deixem que et digui una cosa. En un món on els polítics s'entesten a declarar guerres, dia si i dia també, en surt un que diu que vol la pau i allò que sentíem a l'àvia de petits, el cadascú a casa seva... Què no t'ho han dit? Tu, no ets deixe món!
Altres han començat com tu i han acabat salvant balenes a l'Àrtic o morses al Polo Sud. També són vides. No?
Collons, Carod, collons! El que no tenim que fer mai és fer les coses a deshora. Perquè en estos avatars de la política qui no menja és menjat. I tu, nano, els hi has donat el grumeig perquè el posessin dins la teva boca. No, has picat. És diferent. Els hi has servit en safata, motius, més que suficients, per millorar la seva imatge davant l'opinió pública. Atacar un nacionalisme, el nostre, que els hi és com una mosca collonera. Posar a la defensiva un partit, el teu, que li falta entrenament, i, que no ens enganyem, no és el d'abans del 36. Tant de bo m'equivoqui, però, són capaços de fer-te empassar el teus propis raonaments.
Així i tot, m'has fet trempar. Si. Feia temps que no sentia a algú de la classe política accelerar amb un patinet com si fos una Harley. És sorprenent com els tens a tots asseguts davant dels seus taulers, com si t'estesin fent una simultània.
No et vull cansar més. Per cert, ara que recordo, oi que encara tens que fer vacances!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
