Francesc Badia |
09-02-2004 19:52
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Els historiadors s'entesten en fer-ho llarg. Amplien i amplien. Ho allarguen tant que, al final, no sabem ni quins són els nostres pares... Els històrics, clar. I no paren d'inventar-se conceptes. Perquè alguna cosa tenen que dir. El materialisme, per exemple. Qui no recorda el materialisme? Doncs, mira, jo mateix. Ja sé que no sóc cap exemple... En això que penso: au, corre, ves a la biblioteca i cerca què era això del materialisme. Sort que no he tingut que anar massa lluny. La biblioteca era la de casa. He obert L'Espasa per l'entrada corresponent. Quan encara no duia ni mitja columna, he desistit en l'idea. Que si ara Marx. Que si desprès Engels. I per postres, en Pierre Vilar.
No és que vulgui dir que no m'agrada la història. Potser seré jutjat per ella mateixa, si en sóc mereixedor, i no vull estar-hi malament. Però mai ha despertat el meu interès tot allò que és llarg, feixuc i complicat.
Total. Què és la història de la humanitat, plantejada en termes globals, sinó una repetició all i oliera. A part dels avenços tecnològics, entre cometes, no hem fet una altra cosa que néixer, créixer, reproduir-nos i morir.
Fins i tot, per fer el que acabo de dir, uns s'ho fan en un tres i no res, i, d'altres, triguem tant que ben bé podríem passar per historiadors. Mentre hi ha insectes que viuen hores, nosaltres, les tortugues i alguna espècie més triguem un pila d'anys, en fer el que tenim que fer. I no pas bé!
Clar que escrivim la història. I la passem xalant, que diuen al meu poble. Però, què seria dels historiadors, aquells que veritablement tenen la comesa de convertir-la en relat, si no fos per les guerres? No vull dir que les guerres justifiquin la història mateixa. Seria com negar el materialisme i altres corrents. Però, en sou conscients del que vull dir? És com si voléssim modificar el curs de la història a base d'un excés d'auto estima com a justificant. Ens matem els uns als altres, sense conèixer-nos de res. Mai no hi ha motius per llevar una vida, i, en canvi, ens justifiquem pensant en que hi ha un que dona les ordres mentre els altres se les creuen.
Això que ens fa presumir com a immutables en el temps i l'espai, referents socials i històrics a part, ens capfica tant, que acabem per perdre el gust a recordar què ens va passar abans d'ahir.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
