Suport escolar

L'acompanyament a l'estudi a joves vulnerables, clau de l'èxit per superar el fracàs escolar

Diferents entitats aposten per projectes de suport a nois i noies perquè puguin allargar el seu pas pel sistema educatiu

ACN/ Elisenda Rosanas Barcelona 19-05-2019 9:48 Lectures 1248
Imatge del taller de suport a l'estudi de Punt de Referència, el 9 de maig de 2019. ACN

Imatge del taller de suport a l'estudi de Punt de Referència, el 9 de maig de 2019. ACN

Acompanyar els joves més vulnerables per evitar que abandonin definitivament els estudis és el repte que es fixen entitats com Punt de Referència o La Carena. En el primer cas, i des del Raval de Barcelona, estan especialitzats en l'atenció als joves extutelats, mentre que en el segon, treballen amb adolescents que no han acabat l'ESO perquè es puguin tornar a reincorporar al sistema educatiu. El suport que reben aquests nois i noies és un èxit ja que els dos programes aconsegueixen els seus objectius. Punt de Referència i La Carena són dues de les entitats que la Fundació Agbar subvenciona perquè puguin continuar duent la seva tasca i dedicació al territori.

La Jessica Coper és treballadora social però no havia estat mai en contacte amb joves migrants. Per fer-ho, va triar l'associació Punt de Referència, que entre altres projectes, ha impulsat el 'Mentorhabiltiats' per ajudar a joves extutelats en situació vulnerable a continuar estudiant i formant-se- Des de principi de curs, ha entrat a formar part de l'equip de mentors i un cop per setmana, ha quedat amb l'Aisam, un jove extutelat originari del Marroc, amb qui ha intentat establir un vincle de confiança perquè pugui formar-se i garantir-se un futur millor.

La Jessica ha aprofitat les quedades amb l'Aisam per xerrar, fer activitats, passejar i conèixer espais del barri que també ajudin al jove a construir la seva pròpia xarxa. Aquesta és la seva principal aportació, però admet que és ''bidireccional'' ja que reconeix que l i ha permès conèixer un nou perfil de jove i ho veu ''molt necessari''. De fet, considera que tothom hauria de poder entrar en contacte amb aquest col·lectiu ja que fa que puguis ''empatitzar molt amb la cultura'' i entendre la seva situació per la ''motxilla'' que porten a l'esquena.

La Jessica és una de les participants al projecte 'Mentorhabilitats' de Punt de Referència, un programa que es basa en fer un acompanyament professional i formatiu a joves extutelats perquè continuïn, amb èxit, el seu procés d'emancipació. Així ho explica la cap de comunicació de l'entitat, Berta Roig, que defineix la funció del mentor com qui fa ''sostenir les ganes del jove de continuar estudiant''. Els resultats els avalen: tots els joves que van participar-hi l'any passat van acabar els estudis començats i en un 70% dels casos, van continuar amb diferents formacions, A més, tots van reconèixer haver millorat competències com ara la llengua i sobretot l'autoestima.

Acompanyament per lluitar contra el fracàs escolar

L'acompanyament també és el punt fort de La Carena, una fundació de Cornellà de Llobregat que treballa per a superar el fracàs escolar de joves de la zona que no han pogut assolir l'ESO als instituts convencionals. Ofereixen formació reglada i sobretot, suport i motivació als joves per a què continuïn estudiant amb competències generals i professionals, ara en cuina i hostaleria, per a que els joves, que habitualment porten al darrera una trajectòria ''difícil, dura i complicada'' puguin descobrir les seves possibilitats i capacitats.

Així ho explica la directora del projecte 'Contribuint a la reconnexió de joves en risc d'exclusió social' de La Carena, Maria Cubero, que destaca la importància que aquests joves ''se sentin escoltats i estimats'' perquè puguin fer ''el pas'' i acceptar les responsabilitats que implica el curs de 1.000 hores que segueixen, en quant a l'atenció i la disciplina necessàries.

Cubero relata que són cursos del sistema educatiu però fet fora dels instituts convencionals, cosa que afavoreix un tracte més personal. Actualment, gairebé tots els alumnes que els arriben els han derivat dels mateixos centres on no han pogut completar l'ESO a partir d'una orientació concreta. Per Cubero és importat aquest assessorament perquè arriben en edats molt joves i que per tant, estan ''en edat de formar-se''.

L'èxit del projecte es corrobora amb els dades. Entre el 83 i el 87% dels 17 joves que participen cada any, aconsegueixen acabar el curs amb èxit, és a dir, han pogut complir hàbits i horaris, i assolir les competències. En un 82% dels casos, es continua estudiant. De fet, aquest allargament de l'estada al sistema educatiu és realment l'objectiu del programa, que treballa perquè tots aquests joves es reincorporin a la formació reglada. Alguns passen a cicles de grau mitjà, i d'altres es disposen a acabar l'ESO.

Aquest és el cas de la Kathiusca Miranda, una jove de Cornellà que fa dos anys va estudiar a La Carena després de no superar el 2n d'ESO a l'Institut. Va aconseguir culminar el curs d'hostaleria, especialitzada en sala, i ara ja treballa a un restaurant de Barcelona, de cambrera. Ella però, no ha tirat la tovallola amb els estudis i ha decidit continuar formant-se: fa anglès i va a l'escola d'adults per treure's la titulació de l'ESO. No es posa reptes però reconeix que pel cap li passa també la possibilitat d'acabar a la universitat. Diu que li agrada la medicina general. El secret d'aquest canvi, per la Kathiusca, és el ''suport i la confiança'' que va trobar a La Carena. Veu que a l'Institut no l'entenien i que a la fundació es va poder explicar i es va sentir del tot acompanyada. Per això, el consell que dona a joves com ella és que es deixin ajudar i que siguin valents.

Eleccions municipals

Temps de voreres aixecades

Miquel Casellas

Uns pressupostos aprovats o amb pròrroga són més que suficients per començar a aixecar voreres i fer petites grans obres principalment al mig de la ciutat perquè la gent vegi que aquell equip de govern que ha de passar la revalida al cap de poc es preocupa per la gent administrada

ENQUESTA WEB

El Departament de Salut està preparant una nova llei d'addiccions amb limitacions més àmplies contra el tabac davant un repunt del consum després d'uns anys de descens

Salut vol prohibir fumar a totes les terrasses. Què et sembla la mesura?

Molt bé
Malament