Xripu

Aquesta estranya paraula no és altra que la transcripció fonètica al català del mot que, en rus significa ronquera i que donà origen a una malaltia de permanent actualitat: la grip.

Des que Wolf va afirmar, sense gota de vergonya, que un virus és un virus, mai no hem estat tant preocupats pel tema. Si observem, en el segle XVIII, la grip, en brots més benignes que els actuals, provocà estralls en una població, principalment de nens i ancians, més verge que la nostra. Provenia de l'est d'Europa.

Tres, són les epidèmies històriques més importants. La de la seva arribada a Anglaterra, provenint d'Itàlia, el 1780. La de 1847, que afectà de forma generalitzada. I, la de 1889 fins a finals de 1892, també molt estesa. Fou a finals de la darrera, precisament, quan Pfeiffer assolí aïllar el bacil batejat com hemophilus influenzae. Però encara tenia que arribar el pitjor. Faig referència a la epidèmia de 1918. A Anglaterra, en el període d'un any, la grip, provocà la mort de 150.000 persones. En percentatges, un 27 per 1000 entre els nadius sud africans. El 25 per cent de la població de Samoa. Cinc milions, a la Índia...

Tretze anys d'investigacions, varen dur als científics anglesos a demostrar l'any 1933 que la grip era un virus. Aquest virus mudava en el temps. Apareixia la grip A, la B i la A2 (tipus asiàtic). Aquest darrer envaí la Xina, l'any 1957.

Una vegada trobades les vacunes de tots els tipus de grip que anaven sortint, se'ns presenta una nova modalitat que no s'allotja directament en els éssers humans. Ho fa en els animals. Més concretament, els pollastres. Quins d'aquests, infectats, tenen contacte amb els homes, transmeten la malaltia, i, aquesta és mortal.

És molt significatiu, que els pollastres hagin estat manipulats en la seva genètica. I ho és també que la resistència que les vacunes ens provoquen facin augmentar la força vírica, per dir-ne d'alguna manera, i, puguin provocar, de fet provoquen, la mutació d'un ésser que no és viu si no infecta. Diguem que, aquest joc constant empès per evitar el contagi i, per altra banda, augmentar la producció, bé sia del pollastre o del que vulgueu; enforteixen i modifiquen el virus, i, afebleixen aquelles espècies que intervenen en la nostra alimentació. Incideix-ho en això de l'alimentació. No som tant babaus per creure'ns que la gent anem fent petons en el bec dels pollastres.